dimecres, 26 d’octubre de 2011

Aifons, blacberris i demés pèrdues de temps

Les meves companyes s’han comprat totes mòbils d’aquests amb connexió permanent a Internet. Resultat: que ara passen una part no gens menyspreable del seu temps de feina enganxades a aquest aparell. Elles estan que no caguen amb els seus nous aparells, provant noves opcions, totes contentes perquè diuen que per fi s’han modernitzat i ara estan connectades amb tothom a través de les xarxes socials, etc. Jo, que m’ho miro des de la distància i sense posar-m’hi absolutament per res, penso que més aviat enganxar-se a un aparell diabòlic d’aquests és fer un pas endarrere. Jo que encara vaig amb un Nokia ben senzill però que cobreix perfectament les meves necessitats i que quan el vaig comprar vaig posar tres condicions: que tingués els menús en català, que em sortís gratis o gairebé i que fos petit i lleuger per portar-lo a la butxaca sense problemes.
Estar tot el dia connectat, rebent correus electrònics i amb diversos programes de missatgeria instantània oberts, no em sembla pas una idea atractiva i penso que ha de fer perdre molt de temps. Hi ha dies que rebo bastants correus entre temes personals, associacions, butlletins polítics, etc, sense comptar els de la feina, que hi ha dies que quan arribo a casa encara me’n trobo per contestar. Només em faltaria que quan surto a sopar o a passejar encara hagués d’anar responent missatges o enganxar-me a parlar pel messenger sobre bajanades amb algun pesat. I això que jo en sóc molt d’internet, enviar correus i comunicar-me per la xarxa, però prefereixo dedicar-li quan estic a casa l’estona que jo cregui convenient i després ser lliure, tot i que em sembla que molts dies ja hi passo més temps del necessari, només em faltaria perdre’n més amb el mòbil. Perquè a més, per avançat que sigui el mòbil,escriure-hi és una cosa molt lenta i poc pràctica. En això les companyies telefòniques han estat molt hàbils en crear necessitats totalment innecessàries. I és que ningú, a no ser que sigui per motius professionals necessita una connexió a internet permanentment i a tot arreu, però ara ja sembli imprescindible, encara que sigui per anar fent una piulada al twitter cada cinc minuts. Sembla que comunicar-se sense internet al mòbil ja no sigui possible i que els SMS, els correus electrònics convencionals o els programes de missatgeria instantània per l’ordinador no hagin existit mai i tot sigui un invent dels fabricants de mòbils. De moment, jo vull continuar ben lliure.

9 comentaris:

Noctas ha dit...

I BÉ QUE FAS. JO ESTIC EN LA MATEIXA POSICIÓ QUE TU. NOKIA SENZILL, PETIT I AMB POQUES APLICACIONS:)

maria ha dit...

jo també vull continuar lliure de tota aquesta tecnologia. Però més val que ni m'hi acosti^-^.

GukGeuk ha dit...

Jo crec just el contrari, la tecnologia ens fa lliures, una altra cosa és que hagi gent que no sapigui utilitzar-la. El món seria molt pitjor de no ser per gent com el creador de Unix per exemple, o Steve Jobs (i millor de no ser per Bill Gates). Però clar, jo sóc informàtica hehe

GukGeuk ha dit...

Vull dir que la enganxada a les xarxes socials és una mena d'estupidesa més. Jo ja no tinc fb, però em vaig fer un twitter per a seguir els escriptors i humoristes que m'interessen. És com dir que la televisió és dolenta perquè existeix Sálvame.

L'home del sac ha dit...

GukGeuk, no dic pas que la tecnologia no ens faci més lliures. La tecnologia és una gran eina al nostre servei.
El que passa és que molta gent no la sap utilitzar o simplement es deix enlluernar per la tecnologia, i les companyies de telecomunicacions ens acaben venent coses que mai no necessitaríem. Jo crec que molt poca gent necessita tenir un terminal connectat a internet tot el dia a sobre. Doncs ens enlluernen i molta gent ho compra i paga quotes mensuals per utilitzar això, i al final l'únic que fa és anar consultant el facebook cada moment...

No sé que en penses, però just l'altre dia parlant amb uns amics, va sortir el tema de que com podia ser que la mort de Steve Jobs havia sortit a tot arreu i semblava que havia commocionat mig món, mentre que la mort d'en Dennis Ritchie no havia sortit pràcticament enlloc, quan segurament la informàtica moderna no s'entèn sense la seva contribució.
N'hi ha molts que diuen que en Jobs, potser sí que era un visionari, però bàsicament un gran geni del màrqueting, especialitzat en vendre coses boniques. De fet, va aconseguir el que qualsevol empresa voldria, tenir una base de clients molt i molt fidels. Un cop has aconseguit això, ara mateix Apple tindria èxit fins i tot si es posés a vendre calçotets amb la poma. També diuen que algunes de les idees que el van fer ric les va robar a l'altre creador d'Apple, però això ja no ho sé...
I en Bill Gates, tan dolent és comparat amb en Jobs? Vols dir que els dos no buscaven el mateix?

GukGeuk ha dit...

"les companyies de telecomunicacions ens acaben venent coses que mai no necessitaríem"

Davant d'això, l'únic que s'ha de fer és no comprar. La gent és lliure de triar i si algú té una BB sense que calgui realment, és problema seu, però mai de les companyies ni dels models. Ningú fot culpa a Nikon per les reflex que la gent compra sense saber fer anar.

No cal fer comparacions. Ritchie era un geni i l'homenatge li han fet cada cop que ha guanyat un premi d'aquells que només els genis guanyen. Jobs era una altra cosa, geni també, però a més a més sabía què necessitava la gent.

I Gates... un altre geni, però crec que estaríem millor sense Windows. Primer, que Windows va ser ideat per Steve Jobs i ell només li va roba la idea(de tots sabut). Segon que mai entendré perquè a les escoles ensenyen windows enlloc de Linux: va lent, s'espatlla, agafa virus per tot arreu... I Linux no és tan difícil com diu la gent. Windows sí que és una d'aquelles coses que no serveixen per a res però aprofita la mancança de coneixements de la gent per a vendre.

L'home del sac ha dit...

No culpo pas a les empreses per fer la seva feina de vendre, simplement vull fer veure que tots plegats som molt rucs de deixar-nos enlluernar com a garses i comprar coses que no necessitem i comprometre'ns amb unes tarifes mensuals que al final només serveixen per consultar el facebooc i xatejar de manera molt més lenta que si ho féssim des d'un ordinador.

En Jobs, més que saber el que necessitava la gent, diria que sabia el que agradaria a la gent, que ho necessitessin o no, ja és una altra cosa.

I sobre Linux, no puc estar més d'acord amb tu. He estat usuari de Linux durant diversos anys i n'estava molt content.
Si tothom utilitza windows és simplement perquè ja te'l venen amb l'ordinador i com que la gent no coneix alternatives, doncs agafa el que coneix. Seria totalment lògic que a les escoles s'ensenyés amb programari lliure, ja no només per l'estalvi de costos, sinó pel component educatiu i de llibertat que té. S'ensenya a utilitzar una teconologia, no un programa en concret. Un cop ensenyat, l'alumne ja decidirà si quan necessiti utilitzar aquesta tecnologia ja li va bé un programa lliure o vol pagar per alguna altra opció.
Microsoft també fa grans ofertes a les escoles perquè l'utilitzin, i a més, a Catalunya tenen el xantatge que fan a la Generalitat, de traduir el windows a canvi de que comprin llicències. Una traducció, que no la fan en el mateix windows, sinó a través d'un complement extern que al final no s'acaba instal·lant gairebé ningú.

Josep ha dit...

Jo també sóc del club de les coses barates i simples.

GukGeuk ha dit...

"el que la gent necessita"

Ha estat una errada d'idioma, volia dir el que la gent "vol". En basc, generalment, el cambré et dirà "què necessites?" enlloc de "què vols?"