dilluns, 3 d’octubre de 2011

Mediocritat versus genialitat

Avui, dues de les companyes de feina que tinc per aquí a prop han s'han posat a parlar d' "El convidat", el programa que fa n’Albert Om a tv3 i en especial sobre el que van fer amb en Quim Monzó, em penso que fa dues setmanes. Una d’elles li explicava a l’altra, tot parlant-li més aviat amb menyspreu pel personatge. Coses com que si “és un tio molt estrany”, “que es pot passar tot un dia tancat en una habitació sense dir res a ningú”, “que no té amics”, “ostres tia, i com pot ser? Si això és bàsic, tothom necessita tenir amics”, “que ell no té necessitat de parlar quan està amb algú, que prefereix observar, així després ho pot escriure”, i “que no entenc aquesta gent tan egoista que només estan tancats en ells mateixos” i “clar tia, si tu et passessis el dia sense fer res i observant també podries escriure”, i demés ximpleries per l’estil.

Quina ràbia, elles i la seva repugnant i miserable “normalitat” menyspreant un monstre i una ment privilegiada com en Quim Monzó. Que és “diferent”, segur, però són els que fan el seu propi camí ignorant l’opressora normalitat els que es mengen el món i que són algú amb cara i ulls a la vida. Després l'hi ha tocat el rebre a na Teresa Forcades, "que no ho entenc, que foten tot el dia allà tancades, jo ja m'agoviava només de veure-ho".

Elles, després, han continuat amb les seves misèries, que si demà tinc una festa de no sé que, que si a una amiga l’ha deixat el nuvi, “ai, pobra, que malament que ho deu passar, que fotut, ara que ja tenia una edat i segur que es plantejava de tenir fills, ho tindrà difícil ja per poder refer la seva vida, perquè si et passa als vint doncs en pots buscar un altre amb facilitat, però ja als trenta i tants, se li passarà l’arròs si no troba algú”, “i és clar, ara ha de tornar a sortir, conèixer gent, perquè mentre estava amb ell ha perdut el contacte amb moltes amigues i ara està bastant sola, etc”... Sentides totes aquestes misèries, em sembla molt més interessant la vida plena i satisfeta de na Teresa Forcades al monestir, que la seva mediocre normalitat.

PD. Per cert, que el programa aquest de TV3 el trobo molt interessant... (llàstima que primer facin el Crackòvia, que se'm fa molt pesat)

4 comentaris:

Noctas ha dit...

Em va agradar el Quim. I m'agrada el programa i m'agrada l'Albert. Fixa't que l'escena del llit quan grinyola és com un relat seu...saludus i hi ha dones que son així. Però carden bé i la llepen encara millor jijiiiji

kika ha dit...

doncs a mi m'han agradat molt tots dos, tant el monzó com la forcades. però no m'agraden tots en general.
el de la forcades era suposo per curiositat. i el del monzó em va encantar, però estic convençuda de que tot es basava en un guió meticulosament preparat. un show vaja. i la seva vida se la guarda per ell :-)

Anònim ha dit...

SEGUR QUE LES TEVES COMPANYES SON "NENAS TWITTER O FACEBOCK",TONTETES DEL C.... ET PLANYO¡¡¡¡¡
JUGANT AMB BARCELONA

Jaume ha dit...

M'ha fet gràcia això: “ostres tia, i com pot ser? Si això és bàsic, tothom necessita tenir amics

Tinc comprovat que la majoria d'"elles" són les que "necessiten" tenir molts amics i amigues allà on rauen. Nosaltres en tenim prou amb els de sempre.