dilluns, 11 d’abril de 2011

La vergonya Solidària

Ja sé que ha passat ja molt de temps, però trobo que tocava parlar-ne i que fins i tot no era correcte passar-hi de llarg després d'haver defensat tant aquesta opció. Suposo que ja ha quedat clar que em refereixo al ridícul de SI.
Ho he de reconèixer: vaig passar vergonya i molta. No hi estic adherit, però havia col•laborat en la campanya amb un donatiu important, penjant quatre cartells i intentant convèncer a tothom que pogués. Tenia tanta vergonya que el cap de setmana posterior al ridícul, em negava a sortir per no haver de donar explicacions d'un tema sobre el que encara no tenia una opinió formada i per no haver de patir burles. Em sentia una mica com va dir la Isabel-Clara Simó: "Jo que sempre he donat la cara per en Laporta, es pensaran que sóc una ingènua o una mentidera". Al final vaig sortir, estirat per un amic solidari de debò, i per sort, al primer comentari sobre el tema, una amiga de les mes crítiques amb en Laporta va dir: "Va, deixem-los avui pobrets, ja ens en riurem un altre dia". Com l'hi vaig agrair...
Ara, ja passat un temps, ho veig tot molt més clar i m'he distanciat una mica de tots plegats.
Només fer alguns comentaris a mode de reflexió:
1. Tots ho van fer fatal. La roba bruta es renta a casa i no pot ser això d'anar-se enviant missatgets a través dels mitjans.
2. Que penós que unes eleccions municipals provoquin tanta trencadissa. Això sí, l'endemà mateix de les eleccions, quan vaig sentir que deien de presentar-se a les municipals, ho vaig dir: acabaran malament. Eren un grup sense gaires coses en comú a excepció de proclamar la independència des del Parlament, i per això els vam votar. Estava clar que si es posaven en altres batalles sorgirien conflictes, interessos oposats, etc.
3. A més, anar a unes eleccions en les que no tens cap possibilitat? Em dóna la sensació que només aspiren a prendre uns quants vots a ERC i deixar-los fora a ells també. On van amb l'Espot? Puc coincidir en molts dels seus plantejaments, però aquest home només busca protagonisme. En Laporta potser també, però entre un i l'altre, està molt clar.
4, i la que em sembla més bàsica: No pots anar a buscar una persona per encapçalar un projecte, posar-la al davant perquè rebi totes les bufetades, aprofitar-se de la seva projecció mediàtica i carisma, i després deixar-la de banda i renegar-ne com s'ha fet. Lamentable veure en López Tena el mateix dia de la trencadissa dient per la televisió que ara sense en Laporta els votaria més gent, perquè molts no ho feien per ell. Sr. López, sense en Laporta ara no tindríeu la butaca al Parlament, potser valdria la pena reconèixer-ho. O molts comentaris d'adherits dient que ara ja no caldria que es s'haguessin de justificar per anar amb ell... Quan el van anar a buscar, tothom sabia ja de les virtuts i defectes del personatge i era d'esperar que en alguns moments caldria tenir paciència.
5. Molt de parlar de regeneració i unitat, però ara els de SI han muntat la seva parcel•leta (gràcies a en Laporta) i s'han convertit en uns més. Juguem a les capelletes, a veure qui la té més bonica, però del manifest de la Crida a la Solidaritat, poc en queda.
6. En Laporta té tota la pinta de ser un cadàver polític i tampoc entenc massa bé perquè el vol en Portabella si no és per carregar-se SI, ni si amb aquests s'hi entendrà més. Tampoc veig tan i tan clar que només vagi per interessos, com diu tothom; no descarto del tot que hi hagi un fons d'honestedat en els seus actes. Per altra banda, cadàver o no, en Laporta és un Homenot en tots els sentits del terme, i la capacitat de sorprendre'ns d'aquests personatges és il•limitada.

5 comentaris:

Noctas ha dit...

A mi em sembla que cal partir de la idea que tot partit polític serà corrupte i les farà de tots colors. Es una mica heavy però amb els polítcs és millor aplicar el principi de presunció de culpabilitat. Si després et sorpren, doncs mira, collonut i avanti. Però d'entrada mal fiar-se d'ells. El problema de Si i de Reagrupatis és que es varen presentar com si fossin la immaculada concepció i quan un partit o un polític es presenta amb aquesta benaurança cal desconfiar. Jo li deia mafiós al carretilla i em deien de tot per nomenar-lo així. I sí, no és un mafiós, però s'ha demostrat que volia fer us de catalunya per col.locar la calceta i poca cosa més!

saludus i molt bona analis., rigurosa i gens frívola.

L'home del sac ha dit...

Precisament, deixant passar tant de temps, he volgut evitar la frivolitat que segur que no hauria pogut evitar els primers dies.

Jordi Vàzquez ha dit...

Felicitats per un text amb el que coincideixo en gairebé tot. I jo sí que m'he implicat a fons en SI dedicant-hi un màxim d'esforços per això la decepció és gran. Amb tot l'esforç no ha estat inútil i queda un pòsit que podran aprofitar. Em quedo amb 3 idees:
- l'error greu d'anar a municipals. He intentat fer-los veure però la idea estava decidida el 29N i no admeten raonaments.
- l'utilització de Laporta de forma repulsiva
- L'incompliment de la Crida a la Solidaritat de juliol.

Miquel ha dit...

Segueixen havent-hi dues línies d'acció, la política i la social. I si a vegades sembla que finalment les dues línies s'apropen, els fets del passat diumenge a Barcelona i d'avui al Parlament ens demostren que encara hi ha una gran desconnexió.

Josep ha dit...

Calia presentar-se a les municipals?
Les coalicions als diferents muncipis, són motiu de ruptura a nivell nacional?
Què diuen els estatuts de la coalició sobre l'acumulació de càrrecs?