dilluns, 5 de juliol del 2010

Penjar estanqueres al balcó

No sé si és que no me n'havia adonat mai, o és que no es feia, però no m'havia fixat en el fenomen de les estanqueres als balcons durant les competicions de futbol fins la passada Eurocopa. Potser és que fins llavors les possibilitats de la selecció espanyola no eren precisament motiu d'orgull, però mai havia vist una estanquera penjada al meu poble fins llavors; a excepció, és clar, de la que es penjava a l'ajuntament fa ja forces anys.
Al poble, aquest cap de setmana en vaig comptar quatre, una al centre i tres a la part més nova, on viuen molts pixapins de Reus que només venen al poble a dormir.
Fins divendres passat pensava que potser fins i tot n'hi havia menys que l'altre cop, però anant aquest cap de setmana a Cambrils, Reus i Tarragona, he vist més "rojigualdas" que en tota la meva vida.
A Reus la cosa encara sembla prou moderada, però a Cambrils, algunes zones d'edificis nous a prop de la vila feien por. Estaven replets d'estanqueres de tots tipus, amb toros, sense, amb escut petit, escut gegant, etc... I els bars de la costa plens de banderes per tot arreu, excepte un, que potser amargat havia penjat una senyera a l'entrada. I anar per la carretera entre Tarragona i les Gavarres és ja com passar pel tunel del terror. Les cases que donen a la carretera, dels barris xarnegos de la perifèria, estan totes plenes d'estanqueres com mai ho havia vist. I ja no m'he atrevit a entrar en aquests barris... I també he vist pels carrers, fins i tot en dies que no hi havia partit, a pares amb nens tots de vermell i el nen amb les galtes pintades.
Després diran que no s'ha de polititzar l'esport, però el polititza molt més una competició on només hi poden jugar estats, que el que ho pugui haver fet en Laporta en set anys.
Desconec els motius que porten a penjar una bandera al balcó, però em temo que a Catalunya no són només esportius. Entenc que a molta gent, pels seus orígens, els pugui agradar que la selección guanyi alguna cosa, però treure una estanquera al balcó amb la que està caient, diria que és més un signe de voler tocar els collons que de res. De deixar clar que això és Espanya, però no una Espanya on tothom s'hi pugui sentir representat, sinó l'Espanya que ells representen, l'Espanya eternament dominada per la seva ètnia, on els altres són un maldecap a extirpar o unes taques a anar rentant. I que han vingut aquí per quedar-se'hi, perquè això és seu i prou! I que han recortado el estataqué? Pues en Tele5 han dicho que estaba muy bien y Belén Esteban ha dicho que los catalanes son unos imbéciles, por algo será... Y qué cojones es eso del derecho a la autodeterminación... pero si incluso pueden hablar catalán en todos los sitios!
I així anar passant. Si aquesta gent hagués vingut en unes altres circumstàncies històriques, però van venir quan van venir, i tampoc es va poder fer res per intentar integrar-los des d'un bon començament. Ells no en deuen ser ni conscients, però en Cisco deu riure sota la pesada llosa. El que ell no va fer, potser ho farà el temps... No s'han de voler fer les coses de cop, que ja diuen que amb paciència, i una mica de saliva...

4 comentaris:

Dessmond ha dit...

Bé, això de l'estanquera és el darrer que pot fer l'imperi per creure que és imperi. Atia el sentiment "patri" a cop de pilota, perquè en la resta de "competicions" ratlla totes les cues. És un impuls primari, que sembla ser era una tàctica franquista per tenir la gent ocupada/enredada. En trenta anys n'hem reculat quaranta. Això és el que volen dir tantes estanqueres voleiant per on no toca.

maria ha dit...

Doncs després de llegir-te he recordat que per casa meva han penjat l'estelada catalana.El primer moment no sabia el motiu de la celebració però ara ho entenc tot.Demà mateix penjaré la meva, si més no per fer la meva reivindicació: Catalunya is not Spain.
Creuaré els dits perquè guanyi la meva estimada Alemanya^-^.

sànset i utnoa ha dit...

En Cisco ho va començar i va dictar les línies mestres a seguir. Els seus deixebles espanyolistes les han seguit al peu de la lletra, encara que algun ho intenti dissimular.

No sé si la paciència -o el seny- és la resposta. Jo apuntaria més cap a la rauxa i vers demostrar que som més del que ells es creuen!

*Sànset*

Noctas ha dit...

A mi em sembla collonut que cadascú pengi la bandera que li surti dels ous. Només faltaria ara que per no provocar, un no pugui penjar la bandera que més li plagui!
Abraç