diumenge, 11 de juliol de 2010

Existim!

Si la manifestació d'ahir ha servit per alguna cosa és per reafirmar que existim, hi som, i encara que desorientats, hi volem ser. Veure aquell monumental col·lapse amb tot d'estelades i gent cridant independència va ser fantàstic. La manifestació era en contra de la sentència, però en un 90% o més va ser una manifestació independentista, encara que encapçalada per en Montilla i alguns altres elements que avui s'asseuran davant d'una pantalla gegant amb tot de vermell. És igual. Em van passar els presidents i la capçalera just per davant, però encara que molts xiulaven o insultaven, no ho vaig fer pas: a alguns per respecte, i a d'altres, perquè en el fons, si hi volen ser encara que no sàpiguen a què, doncs que hi siguin, com més millor. Encara que em penso que més d'un devia estar pensant que no sabia on s'havien posat.
Jo considero que va ser un èxit. Vaig arribar gairebé una hora abans, i des de Diagonal baixant per Passeig de Gràcia ja era intransitable. Com que volia posar-me al davant i veure passar la capçalera, vaig baixar per Rambla Catalunya on hi havia una mena de manifestació paral·lela i quan vaig veure que el passeig ja no estava tan aglomerat me n'hi vaig anar i em vaig posar per allí esperant. Eren molt més de les sis i la manifestació no podia avançar de cap manera, ja que tot el passeig estava ple de gent, que intentaven apartar els cotxes dels mitjans de comunicació per fer-se pas, i els voluntaris. Passava ja molt de les sis i ningú avançava. Finalment van començar a passar gent i pancartes, però els presidents encara no arribaven. La que gairebé va fer de capçalera era una pancarta que em va agradar molt que deia: "Ens roben 60 milions d'euros al dia. IND€P€ND€NCIA = N€C€SSITAT". Finalment van passar. Després, com que allí hi havia massa gent, vaig anar per altres carrers amb menys gent fins a la Gran Via, bastant endavant. Ja estava tot ple de gent que anaven avançant a poc a poc. Va passar una verdadera multitud i molt de temps fins que no va passar la pancarta que abans he mencionat, que encara anava molt per davant de la capçalera oficial. Finalment, quan ja devien ser quarts de nou i vaig aconseguir aproximar-me a la Plaça Tetuan, des de lluny vaig escoltar Els Segadors, i vaig començar a tirar enrera, per altres carreres. Encara vaig anar a l'encreuament amb Passeig de Gràcia per veure com continuava baixant una marea a la que no es veia el final. Quan a partir de les nou, la gent ja va començar a baixar més esplaiada, vaig tirar Passeig de Gràcia amunt i cap a casa.
No sé quanta gent hi havia, però em penso que uns i altres s'han passat. Hi havia una gentada com poques vegades s'ha vist, però no hi havia un milió. Dubto que sigui possible en quest país mobilitzar un milió de persones sigui pel que sigui. Tampoc hi havien els 56.000 que diu el País i EFE. Això és mig camp nou, i dubto que mig camp nou pugui provocar aquest col·lapse monumental. Llàstima que ja no tinguem als del col·lectiu Contrastant per fer el recompte. Fa quatre anys, en una altra gran manifestació que hi va haver per Gran Via defensant l'Estatut aprovat pel Parlament, la guàrdia urbana va dir que hi havia 125.000 persones i els de Contrastant, que van publicar la manera com ho havien calculat, ho van baixar a unes 75.000. Jo vaig anar a aquella manifestació i ni de bon tros va ser com la d'ahir. Es veia moltíssima gent, però era una cosa controlada on la gent es va anar posant darrera les pancartes i va anar avançant amb calma. Lo d'ahir ho sobrepassava i de molt, per tant, no em crec que només hi haguessin 56.000 persones. A més, que aquesta, amb el suport dels partits i entitats, i amb uns 800 autobusos, és lògic que hi hagués molta més gent.
Sigui com sigui, SOM UNA NACIÓ, i no pot ser que ningú decideixi per nosaltres!
Ara toca el més difícil, que algú ho pugui articular d'alguna manera... i tingui la valentia per fer-ho.

2 comentaris:

maria ha dit...

I tan que existim!I vas veure les banderes holandeses?
I la del Pop Paul anunciant que ens tocava ara,que ja ho havia decidit?
Indescriptible.
Doncs jo penso que si que erem aquest nombre de persones.Ens vam quedar el creuament Passeig de Gràcia-Gran Via i és que no es podia ni passar.I això arribant una mitja horeta abans.^-^Quin orgull ser catalana.

Índia ha dit...

Jo també crec que arribàvem al mil·lió, i que inclòs el superàvem! Era impossible moure's...Nosaltres, que érem a Passeig de Gràcia/València cap a quarts de sis, no vam poder començar a moure'ns fins passades les 19,30h (i pel lateral). He recobrat la fe, torno a creure que som molts i que podem fer-hi alguna cosa! Com diu la Maria, quin orgull pertànyer a aquest poble, malgrat tot...