divendres, 30 d’octubre del 2009

Pel·lícula vista: Àgora

Després de les crítiques llegides per la blocosfera, esperava que fos pitjor.
Al contrari, no se'm va fer gens pesada. Una manera que tinc de valorar una pel·lícula, és per les vegades que he mirat el rellotge. Només el vaig mirar una vegada i quan faltava menys d'un quart perquè s'acabés. He de reconéixer que és molt millorable, i els personatges freds i poc profunds. No se li treu tot el profit que es podria treure a aquesta història. I que tot i que el director, Alejandro Amenábar, diu que no és una pel·lícula anti-cristiana, sí que mostra els cristians com els més malvats de tots. Fos així o no, sento el mateix fàstic per tots els fanatismes religiosos. Segurament no són els personatges els que em van enganxar, sinó les imatges en sí. Sempre he sentit debilitat per les pel·lícules històriques, o fins i tot les de la història sagrada. Ja de petit em mirava "Els deu manaments", "La Bíblia", "Quo Vadis" o "Ben Hur". Sempre he sigut un fan del pèplum i acostumo a disfrutar amb pel·lícules que recreen l'antiguitat. Així que penso que només per veure l'Alexandria d'aquella època i conéixer una mica més de les lluites entre religions d'aquella època ja val la pena. Si a més, hagués fet uns personatges amb una mica més de sentiments i humanitat, hagués estat molt millor.

4 comentaris:

Cesc ha dit...

A mi em va passar el mateix! Vaig mirar el rellotge només una vegada per curiositat i quedaven vint minuts. Vaig anar amb la meva xicota i un amic i els dos es van avorrir però jo m'ho vaig pendre com una mica documental d'història antiga i em va agradar molt. Trobo, però, que exageren pintant els cristians com a bàrbars i fonamentalistes. Tot i així, una bona pel·lícula.

L'home del sac ha dit...

Exacte, veure una recreació tant ben feta sempre és un plaer.

Noctas ha dit...

Interessantíssima crítica. Si medim la qualitat d'una película per les vegades que hom mira el rellotge, és cert que no és tan dolenta. Aquesta forma de medició ,a més, em sembla la més correcte de totes perquè el cine està per no avorrir, que deia Billy Wilder.

Però si bé la pel.licula no es tan avorrida -de manera que apenes mires el rellotge- tampoc es pot dir que la visquis amb plena intensitat.

Quan no mires el rellotge i a més disfrutes plenament del moment cinematogràfic, llavors estàs veient una bona peli.

Seguint aquest últim criteri Agora es queda a mitges. El talent de Amenabar donava per molt més. Donava per no mirar el rellotge i per vibrar també amb la trama de la història. I la trama al meu entendre va brillar per la seva absència.

Tot i així es justifica el pagament dels sis euros per la tant meravellosa recreació històrica de Alexandria i tambñe pel plans esplèndids que van de l'Univers a la ciutat. Aquella terra suspesa en el no res.

saludus crack!

L'home del sac ha dit...

Doncs sí, Noctas, no vibres, no sens res, no t'impliques en el que els passa als personatges... però no se'm va fer gens avorrida, tot i que a la fila del darrera tenia un mal educat que no parava de dir en veu alta coses com ara "vaya mierda de película" o "para que nos digan que todas las religiones son una mierda no hace falta venir al cine".
Jo per exemple amb Inglourious Basterds cap a la meitat de pel·lícula vaig mirar el rellotge unes quantes vegades, el que indica clarament que hi va haver moments en que se'm va fer pessada, tot i que té moments molt més vibrants que Àgora.
Com molt bé dius, el cine està per fer passar bé l'estona i per no avorri ni cansar, per això continuaré mesurant la qualitat d'una pel·lícula amb les vegades que miro el rellotge. Per això m'agraden les pel·lícules curtes. Si no passen de dues hores, és molt més probable que no se'm facin pesades. Quan una pel·lícula dura més de dues hores o fins i tot tres, o és molt i molt bona o per força s'ha de fer pesada. I no sé si et sabria dir cap pel·lícula de tres hores que no se m'hagi fet pesada en algun moment.