dissabte, 17 d’octubre de 2009

Companys

Encara que no sigui políticament correcte dir-ho, penso que el president Companys és una de les persones més injustament mitificades de la història de Catalunya. Tot país té mites històrics, i segurament és necessari que hi siguin, però a vegades crec que d'en Companys se'n fa un gra massa. No oblido, ni vull obviar, i respecto profundament, el fet que fou assassinat pel feixisme per representar el país i les idees que representava. Però crec que això no ens pot evitar tenir una visió crítica sobre la seva figura. I el cert és que penso que segurament fou el pitjor president de la Generalitat que mai hagi tingut Catalunya, segurament fins i tot pitjor que en Montilla. En Macià es veu que mai se n'acabà de refiar i amb raó. Va ser totalment irresponsable proclamant l'estat català en el pitjor moment, però el pitjor encara havia d'arribar. En començar la guerra civil i produir-se la revolució, es va agenollar davant dels qui sembraven el terror. En cap moment intentà aturar-los, imposar la seva autoritat, i si es veia incapaç de garantir l'ordre públic, plegar veles; però al contrari ,va rebre als líders anarquistes al Palau de la Generalitat, els líders dels que estaven matant i sembrant el terror per tot Catalunya, i es va posar a les seves ordres. Potser més per covardia que per gust, no ho sé, però en tot cas és indigne d'un president de la Generalitat. Cert és, i cal destacar-ho, que va ajudar gent a poder fugir; molta gent segurament. Però no n'hi ha prou en que ajudés a gent a fugir, hauria d'haver-se posat davant dels terroristes i no als seus peus. Tot això no es diu, i la gent de la meva generació tenim la tendència a acabar pensant que la guerra civil va ser una guerra de bons i dolents, de feixistes contra demòcrates. Potser ho podria haver estat , però va ser una cosa ben diferent. Va ser una guerra de totalitarismes oposats, a cap dels quals els importava la població que quedava al mig. I d'això no se'n parla... No paren de fer homenatges a les víctimes del franquisme, cosa que em sembla bé, però no hi estar totalment d'acord fins que no es reconeixi realment el que va passar i es respectin a totes les víctimes per igual.
També em sorprèn molt tot això de la nulitat del seu judici. Jo crec que no cal demanar-la, ja que el judici ja és nul per concepte. Un judici fet per militars sublevats no pot tenir cap validesa. Crec que amb això ja n'hi ha prou, no cal invalidar una cosa que per concepte ja no és vàlida.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

LA SEVA MORT,L'HOMORA TAN QUE TOTS ELS SEUS NYAPS,NO SON IMPORTANS.
JUGANT AMB BCN.

L'home del sac ha dit...

Anònim, no dubto que l'honora, però tota la gent que va patir la violència i terror de la revolució potser haguessin esperat que el seu president fes alguna cosa.

Què vol dir això de "jugant amb bcn"?

Noctas ha dit...

Molt bon post., excel.lentment escrit. Companys va trigar més de deu anys per acabar la carrera de dret. Era un aficionat al Billar i no abraçà el catalanisme fins passats bastants anys. No els hi va parar els peus als ANARQUISTES, es comportà com una espècie de Lehendekary actual quan s'apunta a le manifestacions dels terroristes, i per damunt de tot no fou un bon estratega i esclar va fracassar i va passar el que va passar. En fi, que hauria d'haver reconegut les seves limitacions i em comptes de fer-se el màrtir continuament haver deixat pas a Terraddelles....saludus

Anònim ha dit...

JUGANT AMB BARCELONA,VOL DIR,XAFARDERIES DE LA VIDA DELS BAECELONINS,ES EL MEU BLOG.
NOCTAS:PARAR ELS PEUS ALS ANARQUISTES COM?ELLS VAN PARAR ELS PEUS AL FAXISME,LA CIUTAT ERA SEVA,POTSER VES A SABER,VAN FER L'UNIC POSSIBLE.
TARRADELLAS? QUINA MALA SOLUCIOI,NI EN MACIA ES FIABA D'ELL.
JUGANT AMB BCN.

GOS GÀNGUIL ha dit...

Enhorabona pel post. Ja va sent hora de posar en el punt just la figura de Companys. Fou imperdonable el fet que armès a tota la xusma que havia a les presons per "lluitar" suposadament contra els feixistes; el caos que aquesta decissió va provocar va ser una de les moltes més causes que va fer perdre la guerra a la República. Va permetre a la FAI fer i desfer, un desastre. Al meu avi, militant d´Estat Català, li fou col.lectivitzat el negoci (una petita empresa de pintures); fou vexat per aquesta xusma de la FAI, i amenaçat ell i la seva familia...en fi un desastre en Companys...
Salut i Pàtria!
P.S. Anònim, Barcelona no era pas feu feixista; el que van fer els de la FAI a Barcelona no té nom.

miquelet ha dit...

No pot ser bo un lider que intenta quedar bé amb bàndols tan oposats. Les postures anarquistes, socialistes socialdemòcrates eren irreconciliables. Si volia fer-li l'ullet a uns, els altres es posarien en contra. Un bon lider no hauria donat res a ningú ni haguera furtat res a ningú, però haguera fet que tots anaren en la seua pròpia direcció.

Salut.

L'home del sac ha dit...

Gràcies pels comentaris. Celebro que hi hagi gent que pensi similar sobre en Companys. Coincideixo amb l'anònim en que en Macià se'n fiava menys d'en Tarradelles que d'en Companys. De fet Macià va fer fora Tarradelles del seu govern.
Els meus avis, tot i ser de famílies conservadores sempre em van parlar bé d'en Macià, en canvi d'en Companys em deien que quan el sentien parlar ja tremolaven.

Bonnie & Clyde ha dit...

Celebres que comprin la versió de l'Enric Vila. Doncs molt be, uns compren una versió i uns altres compren una altre. És molt més modern portar la contraria. M'agradaria veure-us en aquell moment prenent decissions.