A qui votar a les eleccions europees?

Tot i que fa uns mesos dubtava, i després de dues eleccions sense votar-los, tinc gairebé decidit tornar a CiU. El factor que més em fa decantar és el candidat. M’agrada. El coneixia ja com a professor universitari i en tenia molt bones referències i per això vaig votar-lo en les anteriors eleccions europees, tot i tenir al davant un altre candidat que m’agradava molt, com era n’Oriol Junqueres. He anat seguint el seu treball al Parlament Europeu i em sembla que es pot dir que de feina n’ha fet molta i prou ben feta. Amb tot això, no veig cap motiu per no repetir-li la confiança per cinc anys més. El dubte és si sortirà el diputat d’Unió, el tercer a la llista ja que el segon li toca al PNV. Si el candidat d’Unió fos en Salvador Sedó, molt difícilment els votaria. Pel que va explicar molt bé en Jordi Graupera al Sin        gular Digital, va ser gairebé un diputat del PP, no va participar en les reivindicacions dels diputats catalans i va servir foscos interessos; als catalans que l’havíem votat no ens va voler representar en absolut. Sembla que aquest cop, el candidat d’Unió, que ja veurem si surt escollit, és d’un perfil diferent i em puc permetre arriscar-me a donar-li un vot de confiança.

L’altre punt pel qual em veig temptat a votar CiU és que no ens convé afeblir-los. Un mal resultat de CiU pot afeblir el lideratge del President Mas, que per mi ho està fent magníficament i suportant un desgast terrible tan a nivell polític com personal. No el vaig votar perquè no me’n refiava, però veient el que està fent, el necessitem amb molta força i energia. D’acord que igualment ens convé una ERC forta perquè és el puntal més sòlid del procés, però si cau el President, cau CiU i directament no hi ha procés. Així, que sí, vull que ERC tregui un bon resultat i vull veure en Terricabres a Brussel·les, però que CiU encara el tregui més bo.

Les enquestes mostren un frec a frec entre els dos, però veient la fiabilitat de les enquestes últimament, no en faig massa cas. Per altra banda, ERC ha fet moviments com a mínim curiosos amb la seva aliança amb un partit com NECAT que és en Maragall i poc més. Per mi que en Maragall era un polític totalment amortitzat i que tampoc aporta massa, encara que serveix perquè ERC doni una imatge de ser un pal de paller per les esquerres catalanes. Però només amb en Maragall... Hi ha molt a pescar en la desfeta del PSC: Tura, Geli, Nadal i molt més a nivell local. En Maragall és certament un peix gros, però per si sol, no aporta gaire cosa i no sé si li han fet molt de regal posant-lo en segon lloc. M’hagués agradat molt més algú com en Comín, persona encara amb projecció i idees interessants, però hi ha el que hi ha.

Les altres opcions, doncs ni les he contemplat. Tenim ICV amb un candidat amb un perfil molt diferent que dubto que repeteixi el gran paper d’en Romeva, però que també serà necessària la seva veu. Tenim també Compromís amb Primavera Europea. En Jordi Sebastià serà també un magnífic eurodiputat i li desitjo molta sort, però pensant estrictament en Catalunya no em puc permetre de votar-lo, tot i que serà fantàstic tenir un altre diputat catalanista no estrictament de Catalunya. A més, que el meu vot computaria segurament com a vot a Equo i no a Compromís, i la meva simpatia per Equo, la veritat, és que és molt poca. Pels més ancorats a l’esquerra hi ha la coalició de Bildu amb el BNG, que pot ser alternativa per algun cupaire o similar. He de dir també, que tinc la sensació que de totes aquestes candidatures en sobra una. No sé exactament quina, però em sembla que no està prou sintetitzada la cosa. No sé si ERC amb Bildu, o amb Compromís, o CiU amb Compromís com passava abans tot i que difícilment podria ser amb la nova línia esquerrana dels valencians... però potser amb més unió el resultat traduït en escons seria més bo, considerant que moltes candidatures no se superposen territorialment.