La jornada d'ahir va ser gloriosa, un esclat de joia i d'alegria. Alegria i joia de sentir-nos vius, de voler avançar, de voler millorar, de sentir-nos partícips de la història, d'expressar-nos de forma festiva. Alegria i joia que voldríem compartir també amb els qui no pensen com nosaltres. Els hem de convèncer, perquè el nou estat que volem també ha de ser el seu. Aquest país és de tots, vinguem del nord o del sud, de terra endins o de mar enllà. I si algú té por, li hem de donar motius perquè no en tingui. Davant de la prohibició i de la imposició, la mà estesa.
Malgrat tot, avui sembla que no gaires coses han canviat. La caverna mediàtica continua més furibunda que mai, el govern espanyol es continua fent el sord i els violents han passat a l'acció amb un atac davant de les càmeres que semblava impensable fa temps. Som davant d'una paret, sabem que la podem saltar, però no tenim clar com fer-ho. Els qui tenim a davant tenen moltes maneres de fer mal. Els qui tenim al davant, no són els qui volen votar no, no ens equivoquem. Els qui tenim a davant són els feixistes, els anti-demòcrates, els qui ens volen fer desaparèixer com a poble. Des dels falangistes que atacaven ahir els qui celebraven la Diada a Madrid fins als de Ciudadanos que cada dia tinc més clar que volen convertir Catalunya en un país dividit com Irlanda del Nord. S'aprofiten de la gent vinguda d'altres terres per convertir-los en peons del seu imperialisme. Aquesta gent fan por. Parlant de democràcia i convivència amaguen que per ells la convivència no és més que submissió. Aquesta gent faran tot el que puguin per dividir, crear cicatrius en la societat, aixecar murs si cal, tot perquè no aconseguim un país normal on tothom s'hi pugui sentir bé, un país en que respectant la nostra cultura, tothom se'n pugui sentir ciutadà sense renunciar a les seves arrels.
Hi ha molta feina a fer, a convèncer, però sobretot a transmetre la nostra alegria. Perquè com ja han dit alguns, hi ha una massa que sense sentir-se identificada clarament ni amb el sí ni amb el no, votaran on hi hagi la bona gent, i de moment en això, els portem molt d'avantatge. Ara el que falta, és que puguem votar...
Aquest escrit forma part de la cadena de blogs cap a la independència. Rebo la cadena d'en Francesc Bon i em segueix na Mar Vilaró.
Malgrat tot, avui sembla que no gaires coses han canviat. La caverna mediàtica continua més furibunda que mai, el govern espanyol es continua fent el sord i els violents han passat a l'acció amb un atac davant de les càmeres que semblava impensable fa temps. Som davant d'una paret, sabem que la podem saltar, però no tenim clar com fer-ho. Els qui tenim a davant tenen moltes maneres de fer mal. Els qui tenim al davant, no són els qui volen votar no, no ens equivoquem. Els qui tenim a davant són els feixistes, els anti-demòcrates, els qui ens volen fer desaparèixer com a poble. Des dels falangistes que atacaven ahir els qui celebraven la Diada a Madrid fins als de Ciudadanos que cada dia tinc més clar que volen convertir Catalunya en un país dividit com Irlanda del Nord. S'aprofiten de la gent vinguda d'altres terres per convertir-los en peons del seu imperialisme. Aquesta gent fan por. Parlant de democràcia i convivència amaguen que per ells la convivència no és més que submissió. Aquesta gent faran tot el que puguin per dividir, crear cicatrius en la societat, aixecar murs si cal, tot perquè no aconseguim un país normal on tothom s'hi pugui sentir bé, un país en que respectant la nostra cultura, tothom se'n pugui sentir ciutadà sense renunciar a les seves arrels.
Hi ha molta feina a fer, a convèncer, però sobretot a transmetre la nostra alegria. Perquè com ja han dit alguns, hi ha una massa que sense sentir-se identificada clarament ni amb el sí ni amb el no, votaran on hi hagi la bona gent, i de moment en això, els portem molt d'avantatge. Ara el que falta, és que puguem votar...
Aquest escrit forma part de la cadena de blogs cap a la independència. Rebo la cadena d'en Francesc Bon i em segueix na Mar Vilaró.
6 comentaris:
Que la consulta arribi amb rapidesa, perquè la nostra joia, la nostra manera de ser, requereix una recompensa; avancem amb pas ferm.
M'emociona veure la meva gent amb aquesta empenta,coratge, i voluntat per arribar ser, el que som. Un poble lliure que ja no pot viure més ofegat.
Encara que ens vulguin fer veure el contrari hi ha molta gent que està canviant.
N'estic tipa d'aquesta imposició del regne d'sPAIN.
Ho esteu fent molt bé, crec que t'he de donar la raó i dir-te que sí, que veuràs una Catalunya lliure. Ara, jo tenia raó en que no passava per parlar amb Espanya: el que no se m'havia acudit és ignorar-la d'aquesta manera tan heavy. Ara sembla que digueu "ei món, mira que fan aquests antidemòcrates!!!" I el món va i mira. I Espanya va i s'evidencia com només ells saben fer. Molt bé.
GukGeuk, quant de temps! És una llàstima ja no poder-te llegir.
Veus com tenia raó. Jo ho veuré, igual que tu veuràs una Euskadi lliure, perquè anem en paquet. Quan nosaltres ens n'anem, serà l'hora del campi qui pugui.
I els hem ignorat, perquè ens han demostrat que les elits polítiques espanyoles són qualsevol cosa menys democràtiques. De fet, n'estic convençut que si haguessin tingut un tarannà democràtic i respectuós des del començament, ara l'independentisme seria irrisori. Però ells no se n'adonen, i pensant-se que poden apagar el foc, només fan que tirar-hi benzina. Ara necessitaríem que ells també ens ignorin una mica. Un referèndum acordat amb ells no el podrem fer mai, però almenys necessitem fer-ne un sense ells. Necessitem que estiguin en una posició que puguem convocar-ne un nosaltres sense que ho pugin impedir. Què faran, enviar la guàrdia civil? Enviar els falangistes?
Per altra costat, com tu dius, el món ha mirat, però també el món ha callat. No faran res. La UE m'ha decepcionat tant, que ja prefereixo una Catalunya fora de la UE a l'estil de Noruega o Suïssa. Lliure comerç, lliure circulació, però a banda. No sé si cal estar en una unió d'hipòcrites.
Quin ha de ser ara el següent pas? És difícil. L'estat s'ha tret qualsevol careta. Els feixistes campen per Madrid i amenacen públicament de venir a Barcelona de cacera el 12-O sense que ningú faci res. T'imagines uns independentistes entrant violentament en un acte organitzat per l'estat? Doncs els feixistes poden fer això i més... i els seus partits són legals. No crec que l'estat els aturi, els militars ja han amenaçat amb dividir-nos per la meitat, el seu model és Xipre o Irlanda del Nord, i no dubto que també és el model de Ciudanos. Viurem temps complicats. I veig que des del País Basc, com la resta del món, mireu i prou...
No sé que pot passar, he de reconèixer que els tinc certa por... no dubto del que són capaços.
La veritat és que des d'aquí es mira i admira a Catalunya, però la gent no es creu que hagi de passar res, pensen que s'apagarà i au, per això no fan ni diuen res. Urkullu està cec i convençut de que allò de Catalunya és un no res, per això no es vol mullar, perque nosaltres tenim molt a perdre. És un idiota i no s'entera.
M'agradaria que fos veritat el que dius, però pel que conec el meu país... Molt poca gent vol marxar sense Navarra. És una mena de traició al nord navarrés. No és com si vosaltres marxeu sense valència, és com si vosaltres marxeu sense Tarragona, ja que estem més lligats emocionalment amb Navarra que amb Álava.
Tens raó... la Via catalana va ser una festa total, famílies senceres amb un somriure esperançat... gent gran, gent jove, aplaudint, fent l'ona... Gent de diferents punts de la nostra Catalunya anant a les terres de l'Ebre, dinant plegats... Una Festa Major!!
I sí, després poses la tele i veus que els altres no ho paeixen bé i que amenacen, que insulten, que neguen.. No passa res, ho aconseguirem!! :-))
Publica un comentari a l'entrada