divendres, 13 de desembre de 2013

Cap on anem?

Alguns amb mala fe diuen que som davant d'un abisme, però és ben cert.
Hem pressionat i hem fet el que calia, hem avançat i fa un any que som davant de la paret. Seguim fent pressió, pensant que ens hi acostem però la paret no es mou, ferma com una roca. Continuarem fent pressió, però hi ha el risc d'acabar aixafats.
Què hem de fer?
La gent i els polítics han fet el que han de fer, han actuat amb prou dignitat, amb sentit democràtic.
La paret que tenim al davant és altament totalitària, ufana i altiva. Es creu per sobre del bé i del mal i no som res per ella.
Què passarà?
En un estat democràtic la consulta es faria. És més, potser en un estat democràtic ja no hauríem arribat fins aquí. Un estat democràtic que respectés la diversitat i les decisions dels territoris que el formen. Però el menyspreu de l'estat és el que ha fet créixer l'independentisme i ara això ja no té aturador. Volem votar i no ens deixen. La consulta no es farà. És perfectament legal, però no volen. No autoritzaran un referèndum que pot autoritzar el congrés. Farem una consulta perfectament d'acord amb l'estatut i diran que és inconstitucional. No permetran res. I llavors la única solució serà convocar eleccions. No haurien de ser immediatament, per calmar les coses i convèncer encara més gent potser hauríem d'esperar, no ens precipitem. Però tard o d'hora s'hauran de fer eleccions i pot molt bé passar que els partidaris de la independència tinguin majoria absoluta... Igualment Espanya no permetrà res. I això si no s'ha suspès l'autonomia abans. Si suspenen l'autonomia ho hem de convertir en un problema europeu, paralitzar el país... Però on arribarem? No veig Espanya acceptant-ho ni Europa fent res que ens afavoreixi. Tot plegat només serviria perquè els obliguessin a acceptar una autonomia més àmplia, una mena d'estat federal, una autonomia completa en temes educatius i culturals, amb una mena de pacte fiscal... Igualment, ho complirien? Ja els coneixem. No han canviat, el seu objectiu és el mateix ara que al segle XVI, imposar les lleis de Castella. I ens odien, no tothom, és clar, però Espanya està plena de gent que ens odia i que justifica el seu odi dient que som nosaltres els qui els odiem. El que ha passat aquests dies amb el simposi "Catalunya contra Espanya" ho mostra clarament. El títol és equivocat, perquè no cal acusar tot Espanya d'anar-nos en contra, amb haver dit "l'estat espanyol" o "el poder espanyol" n'hi havia prou, o qualsevol altre títol més indefinit; per no ferir cap sensibilitat i sobretot per no donar carnassa a la caverna, aquells que els costa tan poc dir-nos nazis. Doncs bé, tot el que s'ha dit sobre aquest simposi des de les Espanyes, és odi pur. Ens acusen de manipular la història al mateix temps que confirmen que la persecució a Catalunya és totalment certa. A les xarxes socials l'odi sobreeixia. Al mateix temps que ens acusaven de victimistes ens insultaven de la pitjor forma, ens tractaven de subnormals i ens negaven qualsevol dret. Ens neguen gairebé l'existència, però si ens queixem i recordem aquesta història tan desgraciada, som uns manipuladors i uns nazis.
Tenim molts totalitaris al davant, i així és difícil avançar. Perquè per molts que uns tinguin la raó, els altres tenen la força bruta. I pitor que els totalitaris de les Espanyes són els totalitaris que tenim aquí. Alguns immigrants que s'han convertit per ignorància o mala fe en els peons del totalitarisme imperialista Castella de la mà de partits com Ciudadanos i el PP. Aquests fan molta més por. Els de fora, com a molt poden fer soroll. Poden fins i tot enviar els tancs, però només els serviria per posar-se en evidència davant del món. Els qui de debò poden fer mal de debò són els que tenim a casa. Gent que odia profundament el país en el que viu i que al mateix temps se'l sent seu, com una propietat guanyada pels seus avantpassats. Gent que veu com una intromissió la catalanitat, com una nosa que ja no pot suportar més. Aquests són els qui poden fer mal, no accepten la democràcia, perquè, si aquest territori és seu "porqué es España"? No accepten que votem, cada cop mostren més obertament el seu odi i el seu menyspreu i poden fer molt de merder. Estan creant una falsa consciència de que estan discriminats al seu propi país i que els naturals som uns nazis simplement per ser diferents i voler conservar la nostra identitat al nostre país, amb respecte cap a tothom, igual que ells fan en el seu. El món al revés. Però poden fer mal, poden muntar un bon conflicte, es poden fer el paper de víctimes. Perquè l'estat no enviarà els tancs en missió de guerra, però i si els envia en missió de pau? A defensar uns ciutadans espanyols que suposadament estan en perill al seu "propi" país? Qui sap... O poden trencar tant la convivència que ens poden convertir en una mena d'Úlster, amb comunitats separades per murs, on és impossible avançar en res. No veig gaire probable tot això que he dit, però és una possibilitat, i el gran creixement de partits com Ciudadanos que ja no amaguen el seu supremacisme etnicista, pot portar cap aquí. Hem de tenir clar que tenim aquí mateix veïns que ens odien i que es consideren superiors i que som seus, por derecho de conquista. Un altre cop el món al revés. Es passen al dia dient que som els catalans els qui trenquem la convivència, però nosaltres només volem votar, tenir un país normal, ells ens volen sotmesos, però els qui trenquem la convivència som nosaltres.
En fi, que ahir, tot i l'alegria per veure als nostres polítics fent el que havien de fer, jo pensava que això no té sortida... però no hi ha altre camí, i cal intentar-ho, amb la democràcia de bracet i la pau com a valor suprem. No hem arribat fins aquí per no intentar-ho. Però ens venen mesos molt difícils. Podrien oferir alguna cosa i potser per esgotament ho acceptaríem. Potser amb dolor, acceptaria un pacte fiscal i un respecte cap a la nostra identitat, però  amb la més gran miopia no ho oferiran perquè pensant que poden guanyar 10 a 0 no es conformaran amb un 2 a 0. I potser serien els colons que han utilitzat com a avantguarda els mateixos que s'hi negarien. La catalanitat és una nosa, no la consideren espanyola sinó un element estrany, per molt que l'obliguin a convertir-se en espanyola a la força.


Ai de tu Jerusalem!

3 comentaris:

Oliva ha dit...

ELS NO¡¡¡NO¡¡¡MO¡¡¡¡¡EN REALITAT ELS PERJUDICA MES A ELLS QUE A NOSALTRES,ES UNA OPINIO ESCLAR,PERO L'INESTABILITAT QUE AIXO CREA QUE?.......

maria ha dit...

També es veia impossible acabar amb el mur de Berlin. Dies abans de la decisió havien mort a persones que havien intentat travessar-l'ho. Francament jo ho veig possible.

L'home del sac ha dit...

Maria, últimament ho veig tot una mica negre. Suposo que aquesta visió també va una mica lligada al meu estat d'ànim, però a temps que veig el país a punt d'estimbar-se. I malgrat això, sé que no hi ha altre camí...
Veurem. És cert que els murs cauen, però tots aquests feixistes que tenim per aquí cada dia em fan més por. Poden fer molt de mal si s'ho proposen.