Votar dignitat

Estem vivint uns temps excepcionals i la campanya ha estat vibrant, tot i que no he tingut gens de temps per escriure.

Aquest diumenge no es decideix la independència, però es decideix si un cop arribats a l'últim camp base, sortim a atacar el cim i amb quina força ho fem.

Fins al final, he tingut dubtes sobre a qui votar. En les anteriors, vaig tenir claríssim el meu vot per SI. Al cap de poc em vaig anar distanciant de les seves maneres de fer i em va començar a agradar la nova ERC d'en Junqueras, així que vaig arribar a la campanya amb el vot inclinat cap en Junqueras (més cap a ell que cap al partit) però no pas decidit. Si hagués arribat a bon port la coalició ERC-SI no hagués tingut cap dubte, però amb gran tristesa vaig haver de veure com fracassava, segurament per manca de ganes dels dos costats.

A partir d'aquí, diversos dubtes m'han assaltat. I si és mes convenient donar una gran majoria al President Mas? M'ha passat pel cap, però certes indefinicions, i especialment veure en Duran tombant per allí, m'ho han tret del cap de seguida. A més que hi ha coses de CiU que no em fan el pes (també moltes coses que m'agraden, cal dir-ho), però els veig un partit massa estretament lligat a certes elits econòmiques que controlen el país. Tampoc han estat massa clars amb el cas Palau, no han depurat responsabilitats, i durant aquests dos anys, tot i que accepto les retallades com a necessàries en la situació de crisi econòmica i pertinença a l'estat espanyol, han fet coses que em semblen inacceptables com suprimir l'impost de successions que pagaven els rics per acabar posant una taxa als medicaments que paguen bàsicament els jubilats i certa sensació que a vegades no s'ha pensat en els més vulnerables.

L'altra opció és SI. Tot i que els havia descartat fa temps perquè no m'ha acabat d'agradar la seva actitud tan purista i dogmàtica, així com tampoc comparteixo accions com el #novullpagar, trobo que han fet una campanya molt bona. És sentir a n'Alfons López Tena i em queda clar que tot i que potser no és el meu estil, el necessitem al Parlament. A ell i a na Núria Cadenes, que també em faria franca il·lusió veure-la com a diputada. Un dels principals inconvenients és que jo voto a Tarragona, circumscripció on les possibilitats que tenen són nul·les.  Mai he cregut en el vot útil, crec que un ha de votar segons les seves creences, i així ho vaig fer fa dos anys. Però quan tens més d'una opció al cap, i en uns moments com

aquest, assegurar el vot pot ser un element a tenir present. Si votés a Barcelona,

tindria molts més dubtes, ho tenen difícil allà també, però m'agradaria ajudar-los a entrar. A Tarragona, sé que és llençar segur el vot a l'extra-parlamentarisme, com altres vegades he fet.

Així, que havent-ho avaluat tot, votaré pel partit d'en Junqueras, tot i deixant clar que em consideraré igualment representat per qualsevol diputat que defensi la sobirania d'aquest país. M'agrada molt en Junqueras, en el fons i en la forma.

No em queda més que animar-vos a tots, malgrat els dubtes que puguem tenir o els dubtes que ens susciten la majoria de polítics, a anar a votar i fer-ho per aquells qui creuen en nosaltres, que saben que no som ni millors ni pitjors que qualsevol altre poble del món, sinó un més. VOTEM PER SI, ERC O CiU.