El camí era molt llarg i costós, però tots sabíem que ens hi trobaríem al final. Al final del camí hi ha un mur. Un mur molt alt i molt difícil de passar. És on ens trobem ara mateix. Alguns ho dubtaven, però hi hem arribat: hem arribat davant del mur. Ara ve el més difícil, passar a l'altre costat. Passar aquest mur és més complicat que tot el camí que s'ha fet fins ara. Cal molta força, però també molt de seny. Els perills són molt grans: es pot prendre mal intentant saltar-lo, o potser que no saltem amb prou força i tornem a caure en aquest costat i que ens hi haguem de quedar molt de temps, sense la força necessària per passar-lo.
La manifestació del dia 11 ho trasbalsà tot i donà la força: es feren molts quilòmetres de camí en una tarda. El no rotund al pacte fiscal ens situà definitivament davant del mur.
Després de l'alegria i la il·lusió de la manifestació, venen els nervis. Sobre la manifestació només dir que per tots els que hi vam ser, no ho oblidarem mai. Era la satisfacció de saber que tenim el futur a les nostres mans. Ara però, és l'hora de l'alta política. Tinc la sensació que tenim gent prou preparada i decidida com per fer el pas. No els podem deixar sols, ara no podem afluixar. Mentre alguns indignats vexen els polítics, jo hi confio cada vegada més.
Ara és l'hora segadors... com fem caure espigues d'or, quan convé seguem cadenes.
7 comentaris:
TENS RAO, I ARA MES QUE MAI APARQUEM SIGLAS, I ESCALEM SERENAMENT, NOMES QUE PER CATALUNYA, LES IDEOLOGIES JA LES RETROBAREM QUAN SIGUEM LLIURES.
TENS RAO, I ARA MES QUE MAI APARQUEM SIGLAS, I ESCALEM SERENAMENT, NOMES QUE PER CATALUNYA, LES IDEOLOGIES JA LES RETROBAREM QUAN SIGUEM LLIURES.
Us endureu una decepció històrica! però molt content que estigueu eufòrics., res m'agrada més que veure la gent contenta-:)
Noctas, pot ser que tinguis raó, però ja no hi veig marxa enrere. Qualsevol pas enrere seria pitjor que el que hi pugui haver avançant cap al desconegut.
En qualsevol cas, ho veurem i ho comentarem.
I espero que aquesta alegria i il·lusió se t'encomani una mica, encara que potser ni et faci falta.
Doncs, permeteu-me que la meva il·lusió es reflexi aquí; tinc l'esperança que aquest cop serem capaços d'unir-nos i assolir el que ens mereixem; som hereus d'una terra que ha estat sotmesa, que l'han maltractada, xuclant-li les entranyes.
Ara és l'hora d'estar alerta, i entre tots, assolir un ESTAT PROPI.
I no oblidem que el qui riu últim, riu millor!!! Ho diuen així,no????
Jo me n'alegro molt d'allò que ha fet el Mas i de la mani. Potser no sou exactament al mur, però és un gran pas endavant i heu cridat molt l'atenció, la qual cosa calia. Enhorabona!
PD: i per ser catalana què he de fer? ja sé l'idioma, m'apadrinareu oi? no sigui que us independitzeu i jo continui amb el dni espanyol, quita, quita, paso ;-)
Kaixo GukGeuk!
Fa temps que no tenim el gust de llegir-te i se't troba a faltar. Especialment en moments tan transcendentals és bonic tenir una mirada des de fora, però còmplice a la vegada.
Et vaig dir que les passades eleccions espanyoles eren les últimes en que podria votar i no em vas creure. És més, crec que t'hi vas jugar alguna cosa en que els dos moriríem sent espanyols. Jo no ho he cregut mai això i puc veure satisfet com, de moment, totes les meves prediccions es van complint. Això que ha passat amb en Mas després del no al pacte fiscal és exactament el que sempre havia pensat, potser més ben fet i tot. Fins i tot Unió està posant les coses més fàcils del que em pensava. I on les coses han anat encara molt millor del que m'hagués imaginat mai és amb la manifestació. Sí, és una mani i prou, però ens ha situat al mapa i ha donat l'empenta definitiva que CiU necessitava. Va ser una experiència magnífica ser-hi. La gent, fins i tot els més escèptics, ja no tenen por de res i ho veuen possible.
A veure com anirà. Ho hem de votar tots i a veure que passa... Però els qui creiem en la democràcia no tenim por del que puguin dir les urnes i ho acceptarem, malgrat l'estat ens posi totes les traves que pugui i més.
Per ser catalana, legalment si ets espanyola i vens a viure aquí i t'empadrones, ja ets legalment catalana. Ho trobo estúpid, però és així de fàcil. Així que si vius aquí, suposo que en el moment de la independència se't donarà automàticament la nacionalitat catalana o almenys se t'hauria de donar la possibilitat de tenir-la.
Si no és així, doncs trobo que la nacionalitat catalana s'ha de fer extensible als catalans de fora del Principat que la demanin, però és clar, a Euskal Herria ja no crec que hi arribi això...
En tot cas, sempre et podries casar amb un català. :)
Publica un comentari a l'entrada