L'esquerra nacional

Ho deia en Carod ja fa temps, però penso que tenia raó. La majoria de països acostumen a tenir un partit fort de centre-dreta i un altre de centre-esquerra en disposició de disputar-se el poder. Aquí no la tenim. Potser ho va ser el PSC d'en Maragall, però està clar que ja no ho és. El PSC hi ha renunciat totalment. No sé si mai ha sabut el que vol ser, però ara menys que mai. Són espanyolistes però també volen ser catalanistes i sobretot no fer res que els pugui vincular amb el PP. Una cosa així només pot portar a la irrellevància, i si així passa, jo ho celebraré.

Potser una de les causes de no tenir aquesta esquerra forta és que CiU ja ocupa part de l'espai de centre-esquerra. En un país on la majoria de gent diu en les enquestes ser de centre-esquerra, CiU no tindria l'hegemonia que ha tingut històricament si no pesqués part d'aquest vot. Sempre es diu que CiU és un partit de dretes, com una manera de ridiculitzar-los, perquè en aquest país encara hi ha un cert temor a que et diguin que ets de drets. Però realment són de dretes? Doncs una mica segurament sí, però segurament també una mica d'esquerres. És un partit que sempre s'ha preocupat pel benestar social a Catalunya. Una mica de social-democràcia, una mica de democràcia cristiana, una mica de liberalisme... Agafant el millor de tot això en pot sortir una bona barreja.

Tornant però a l'esquerra nacional, cercant-hi una alternativa a CiU i deixant de banda el PSC per voluntat pròpia, tenim ERC i ICV. Crec que de la fusió d'aquests dos partits en podria sortir una cosa prou arreglada. Independentistes i d'esquerres, amb possibilitats d'arraconar i superar el PSC i convertir-se en el partit d'esquerres que aquest país necessitarà quan sigui independent. Per part meva, segurament no votaria aquest partit, però tampoc és bo que un sol partit governi fins a la fi dels temps, necessitem una oposició digna. El que, en la meva opinió ja el faria inacceptable seria si s'hi unís EUA i sobretot les CUP. Amb aquests partits i veient l'actitud d'alguns dels seus dirigents, l'únic que es pot fer és un grup anti-sistema nacional, però no un partit que vulgui arribar a les majories.

Sent realistes però, és una aliança molt i molt difícil. Ara mateix ERC és més propera a CiU que a ICV i això per aquests darrers és imperdonable. A la dreta ni aigua! L'altra opció és que ERC pogués superar al PSC per si sola. Podria ser la social-democràcia catalana. El que donaria força a aquesta opció seria que de moment s'enfortís unint-se amb Solidaritat. Potser sóc un il·lús, però tal i com van les coses, veig possible que una coalició així aconseguís el segon lloc a les eleccions. És just el que ens fa falta ara, un partit potent per apuntalar (i vigilar si cal) la majoria de CiU.

Una tercera opció, complementària a la segona, seria la unió de ICV-EUA-CUP. No m'agrada i no em plantejaria mai votar-los, però crec que si finalment es fes la segona, també seria bona que hi fos aquesta. Els de la CUP sembla que volen anar en solitari i amb poques possibilitats, amb el que dividirien més el vot independentista amb moltes possibilitats de deixar-lo sense representació. Anant en la coalició que dic, ens assegurem que aquests vots no quedin sense representació (sí, són uns anti-sistema, però els vots independentistes ara mateix els necessitem tots) i per altra banda ens assegurem l'aposta d'ICV per l'estat propi.

Són només unes reflexions, però crec que és positiu que hi vagi havent enteses. Amb CiU convertida a l'independentisme, cal unir forces. Val més tenir unes poques alternatives i clares que tenir el vot atomitzat de manera que en perjudiqui la seva representació. I tenir algun o alguns partits forts que apostin per l'estat propi i no ho deixin tot en mans de CiU.
Demà es pot donar un pas important en la reunió entre ERC i SI. Veurem. Les esperances són poques coneixent les tendències auto-destructives de l'independentisme polític, però potser per un cop posen seny. El que sí que espero és que no cometin l'error de ressuscitar el cadàver polític d'en Laporta. Em cau bé l'home i estic d'acord amb tot el que ha dit al Parlament durant aquests dos anys, però ha quedat clar que per la política no serveix. Si veu la possibilitat d'agafar un seient, sigui a ERC, a CiU o on sigui, no la deixarà escapar. Ara mateix ni representa a ningú ni té cap força electoral, així que el millor que pot fer és començar a preparar el xampany pel dia de la independència.