dimarts, 31 de maig del 2011

ERC, qui t’ha vist i qui et veu

No hi ha més cec que aquell que no hi vol veure i n’hi ha que ni ara ho volen veure. Però d’altres em sembla que ja fa temps que ho veien i esperaven el seu moment. Per l’històric partit de Macià i Companys vénen uns mesos decisius. De les persones que n’agafin el control o de l’estratègia que es fixi en depèn que puguin tornar a resultar creïbles o que es quedin per sempre més en la marginalitat i la irrellevància. No crec que tinguin ja cap més oportunitat.

Fins ara, han fet tot el que no havien de fer, actuant des de la més gran de les miopies. La renovació ha de ser total. Cal fer foc nou, engrescar i il·lusionar.

És surrealista que persones com Portabella o Ridao no descartin agafar el timó. En Portabella, que en dues eleccions ha anat a dues eleccions i a cadascuna ha perdut la meitat dels votants anteriors, fins i tot havent intentat en aquestes últimes vestir la candidatura d’una falsa unitat, sense haver fet cap mena d’autocrítica ni haver descartat més tripartits. O en Ridao, que des de la secretaria general ha conduit el vaixell contra les roques i ara proposa presentar-se a les generals amb ICV. Què tenen en comú amb aquests pseudo-comunistes reciclats, excepte les ganes d’unir-se a veure si salven el cul? Una aliança així segurament seria el final. No crec que passi. El comandament l’agafarà n’Oriol Junqueras, ja està decidit. Una persona que se la veu prou intel·ligent i dialogant per fixar un camí atractiu de veritat i crear sinèrgies amb els grupuscles independentistes emergents i amb els sobiranistes de CiU, que al pas que anem ho acabaran sent gairebé tots. Fa falta una persona que sense haver de renunciar necessàriament a la seva ideologia, posi el país per davant. Que busqui la difícil unitat i que faci una oposició constructiva des dels plantejaments independentistes. Caldran moltes complicitats entre partits i grups d’origen diferent per als pròxims anys que seran decisius per al futur del país. I només fixant clarament sense més dilacions quin és el destí, es pot trobar unitat entre els companys de viatge.

1 comentari:

Miquel ha dit...

Pel bé del país cal que Esquerra es renovi a fons i remunti el vol. La vella guàrdia d'Esquerra del tripartit ha d'abandonar.