dilluns, 28 de desembre de 2009

Sàhara

Tot això que passa al Sàhara Occidental és una gran vergonya tant pel dret internacional com a nivell moral. Repugna la tolerància que tant els Estats Units com la Unió Europea tenen amb el Marroc, aquest estat totalitari que tanca nens a la presó per posar al Barça en el lloc del rei en el lema de l'estat. Se suposa que l'ONU va establir la descolonització dels països africans, però el cas del Sàhara és tant curiós com que va deixar de ser colonitzat per un estat europeu per passar a ser-ho pels seus veïns africans. I tot això és culpa d'Espanya, que li importaven una merda els seus súbdits africans i va firmar uns acords considerats totalment il·legals amb el Marroc i Mauritània per passar-los a ells el problema. En comptes de pactar amb el Front Polisario una sortida digna, van preferir vendre'ls. Suposo que devien pensar que als enemics ni aigua, i que ja els fotrien bé: a partir d'ara que lluitessin contra el Marroc, a veure com els anava. Sembla mentida lo fàcil que ho van tenir els marroquins per espantar el tigre de paper d'Espanya: enviar civils desarmats cap a la frontera. Si els veïns encara que vinguin sense armes et volen ocupar s'ha de fer alguna cosa. Fes un mur, posa tanques, filferros, posa mines si cal! Posa un camp de mines, ben indicat i qui hi passi que ho faci sota la seva responsabilitat i ja s'ho trobarà. Però no, als pobres saharauis que els donin pel cul. I ara, en comptes d'ajudar-los, encara van donant copets a l'esquena al rei del Marroc... Quina vergonya tot plegat i quina poca fe que podem tenir en l'espècia humana. L'home és un llop per l'home, cada dia ho tinc més clar. I el rei del Marroc més que un llop un veritable malparit. A França per problemes d'aquest tipus amb la monarquia van inventar un estri amb una fulla ben afilada, potser en alguns llocs caldria que en prenguessin nota.

2 comentaris:

Josep (sl) ha dit...

L'home és un llop per l'home. A diferència del que van dir sempre gent com Plató (home bo i societat bona) o Rousseau (home bo, societat dolenta). De fet aquests han estat els principis morals sobre els que s'han bastit els totalitarismes. Canviar la societat perquè pugui reneixer un home nou. Però tornem al tema.

Espanya té un pes exterior al món molt reduït. Qui sap si els diplomàtics espanyols van esbandir el tema amb el tant ibèric: Hemos perdido pero almenos hemos jodido al otro. O incitats per la ma dels aliats de Rabat (veure sota)en un context de guerra freda on la URSS i Algeria donaven suport al Polisario.
Hassan II va ser murri i va conquerir el Sahara manu militari guanyant-se la "simpatia" mundial amb l'us de "civils". Al Sahara simplement va canviar de dictadura.

L'afer Haidar ha demostrat qui pot influir sobre el Marroc: França i USA; Tot i el que han dit sempre el governs espanyols. Marroc ha hagut de Readmetre a Haidar, però encara no sabem a quin preu.
Marroc encara té molt camí per ser una democràcia al igual que tota la regió i la immensa majoria dels seus veins.

L'home del sac ha dit...

Tens tota la raó. Espanya no pinta res en el context internacional, encara que l'Ànsar es pensés que era qui sap qui...