dijous, 24 de desembre de 2009

L'avi Macià

En memòria i homenatge al President Macià, reprodueixo un poema que una senyora va recitar per telèfon al programa El Món a RAC1 fa uns quants anys i que he pogut recuperar:


La mort de l'Avi


Dintre d’una fosca tomba i mirant de cara el mar,
hi reposen les despulles d’un home noble i honrat.
Un home que pel seu poble tot ho va sacrificar.
No era l’home, era el símbol d’aquest poble català.

Ploreu-lo, homes i dones,
ploreu-lo també els infants,
ploreu a l’home que ens deixa,
per dissort dels catalans.

Al passar-lo per La Rambla, posat sobre del furgó,
fins els ocells van plorar-lo sentint-ne també el dolor.
Els jardins de Catalunya totes les flors van donar
per cobrir qui fou un dia un valent republicà.

Al sentir les canonades que del castell van disparar,
ara enterren el nostre avi, tot el poble va exclamar.
Però el poble no t’oblida i recordant-te cridarà:
Visca Catalunya lliure i el nostre avi Macià!

4 comentaris:

Jaume Colomer ha dit...

Al meu parer, Macià és la gran última personalitat política de la que hem gaudit. L'Avi tenia un model clar de país -ambiciós, avançat- i, sobretot, el coratge i la tenacitat per fer-lo realitat. Malauradament, els esdeveniments no ho feren possible.
Em permeto de recomanar la lectura d'un petit llibre publicat per la Conselleria de Governació i que recull el discursos del President Macià entre 1931 i 1932.

GOS GÀNGUIL ha dit...

Molt bo! Bon Nadal company!

Albert B. i R. ha dit...

Quan vaig sentir el que President actual es considerava continuador de l'obra de Macià vaig sentir vergonya aliena de tenir un President així.

reflexions en català ha dit...

Bon any i visca Catalunya lliure.