dilluns, 30 de març de 2009

Bona gent i mala gent

Aquest diumenge a la tarda després de dinar m'aturo a la benzinera del Carrefour de Tarragona. No hi havia ningú, ja que només cal posar la targeta i un mateix es serveix la benzina; només dos cotxes aturats uns sortidors més enllà. En el moment de treure'm la cartera de la butxaca per buscar la targeta, venen des de l'altre cotxe cap a mi dos magrebins joves i forts. El primer que penso en veure'ls: "Merda, aquests em volen fotre la cartera o em causaran algun problema", mentre miro al voltant constatant la meva solitud. Un d'ells m'ensenya trenta euros que porta a la mà i em diu mig en francès mig en castellà que la seva targeta no funciona a la màquina per ser de França i si li puc posar trenta euros de benzina amb la meva targeta. També se'm passa pel cap alguna de les múltiples estafes que es fan amb les targetes, com ara duplicar-les i que després et carreguin coses al compte. Al mateix temps però, també sento vergonya per pensar malament d'ells només pel seu color de pell o aspecte. Agafo els trenta euros i me'ls poso a la butxaca i vaig cap al seu sortidor on poso la meva targeta i marco trenta euros de gasoil, després de que em demostra que la seva targeta no funciona. Em dóna les gràcies i me'n torno cap al meu cotxe. Ells són uns quants i van en dos cotxes, un d'ells una mica vell, no recordo quina marca, però l'altre és un BMW bastant nou, matrícula francesa. No puc evitar pensar que d'on coi el deuen haver tret... I final de la història, que no és ni història. Només serveix per constatar els prejudicis que tenim de la gent només veient el seu aspecte o sabent de quin país venen. Però malauradament, a banda de certa xenofòbia que potser ja portem en l'interior, certa immigració problemàtica ens han fet amb raó tenir certs prejudicis. Ells haurien de ser els principals preocupats perquè els seus es portin bé i no facin que uns quants identifiquin a tot un col·lectiu. Tot i això, em penso que si un dia a la nit em creo pel carrer amb un grup de sudamericans o magrebins, continuaré apartant-me una mica i intentant passar desaparcebut.

6 comentaris:

Josep (sl) ha dit...

Jo m'he trobat amb el mateix problema a Bèlgica per fer servir les targetes i retirar diners del caixer.

Per sort baix trobar una entitat on el caixer on les meves targetes funcionaven.

Josep (sl) ha dit...

Doncs preparat amb la què bé amb la crisis ja que una conseqüència serà l'increment de la delinqüència.

El dubtar del desconegut per les seves pintes és una actitud normal de protecció. Per sort la desconfiança el 99% dels casos esdevé infundada i et deixa amb el dubte si en comptes de negre hagués estat un holandès alts,ros i d'ulls blaus hagués tingut la mateixa actitud reservada.

Què "Espanya" és una societat racista, sí i molt, fa uns dies vaig estar parlant del tema amb un equatorià. I li vaig dir que tot el que digués del tema ja era vell i el conec massa i que fer el ploricó no li servia de res. De fet, li vaig dir que a Espanya no hi han solament actituds racistes "exteriors" si no també "interiors".

El factor d'unitat nacional a Espanya va ser "l'imperio" i auixí ho va voler reviure l'antic règim no és casualitat que no fa poc el 12 d'octubre era "el dia de la raza".
Pensa que com a societat durant molts anys havia estat ultraconservadora, pobre, antiquada, aïllada i tancada a l'exterior. És normal quedin remanents mentals tot el procés d'obertura començat no fa 50 anys.

Noctas ha dit...

Si noi tens raó, són prejudicis que si els tenim, per alguna cosa serà, jo m'hagués cagat de por també, però més enllà del fons del teu post, volia remarcar la qualitat amb la que escrius que em sembla molt bona...saludus mestre!!!

Anònim ha dit...

De fet, company, allò que demostra prejudicisi és precisament que els hagis ajudat. Ho dic de debò, tal i com van les coses, jo no acceptaria un bitllet ni del tio amb l'esmoquing més car del barri a canvi de fer servir la meva (!) tarjeta de crèdit.
El prejudici és, de fet, sentir-te malament pel fet que fossin magrebins... com si els magrebins no poguessin ser fills de puta (com tothom!)

L'home del sac ha dit...

És clar que poden ser uns fills de puta com tothom, però no pel simple fet de ser magrebins t'han de voler robar la cartera i clavar-te un ganivet... Però és clar, els veus venir, estan sols i ja t'ensumes algun problema...

Ferran ha dit...

És una merda que anem pel món amb aquestes pors, però tens raó que, d'entrada, un desconfia. Em va passar el mateix que expliques a Suïssa, en una benzinera solitària on la meva targeta, per alguna raó, no funcionava; un suís va acabar ajudant-me, però també s'ho va pensar...

Merda de por que ens han fotut al cos.