divendres, 21 de novembre de 2008

La despesa pública i com canvien les coses segons qui la fa

"La Comunitat de Madrid subvenciona amb 15 milions d'euros una pel•lícula que aconsegueix 700.000 euros en recaptació. Esperanza Aguirre continua llençant la casa per la finestra en temps de crisi. És una pel•lícula que exalta el patriotisme espanyol."

Llegiu el titular en mode irònic. Canviem Madrid per Catalunya, Esperanza Aguirre per Carod i espanyol per català i seria el titular principal de qualsevol mitjà de comunicació de Madrid, però el que diu el títol, ironies a banda, és cert.
Ja és normal que els mitjans de comunicació espanyolistes qüestionin qualsevol cosa feta des de Catalunya (o des de qualsevol altre zona no completament assimilada), però últimament s'estan fixant especialment en com es gasten (o malgasten) els diners públics. Grans titulars diuen més o menys que a Catalunya s'està tirant la casa per la finestra gastant en tonteries en un moment de crisi. Vingui d'on vingui la informació, mereix donar-li un cop d'ull i saber com es malgasten els nostres diners, no diré que no. Però el que m'agradaria, és que aquest debat sobre la despesa pública es fes general, perquè el que qüestiona aquests mitjans normalment no és la despesa en sí, sinó la legitimitat de poder gastar-los i de tenir diners una administració.
Posats a parlar de despesa pública, només dues dades: El govern espanyol es gasta vuit o nou milions d'euros en decorar una cúpula a Ginebra, alguns d'aquests diners estaven destinats al desenvolupament. I la Comunitat de Madrid, la de la liberal i espanyolista Esperanza Aguirre (tot i que reconeix que Catalunya es troba fora del territori nacional) subvenciona amb quinze milions d'euros una pel•lícula sobre els fets del dos de maig que ha aconseguit 700.000 euros de recaptació en taquilla. Potser és que en aquest cas, a l'hora de fer un film sobre un fet "gloriós" (això diuen) de la història d'Espanya, la faceta espanyolista té més força que la liberal. Només amb aquestes dues xifres al davant, que perdin el temps parlant dels 9.000 euros d'accessoris del cotxe del president del Parlament, reafirma el que pensava, que el que ataquen no és la despesa, sinó Catalunya en general. Llàstima que amb aquests titulars i ballant sempre al so de la música que ve de Madrid no ens deixen que veiem les coses que són realment importants pel país.

5 comentaris:

miquelet ha dit...

Molt cert allò que dius. Els darrers atacs contra tot allò que no siga espanyol pur i dur són bestials. Tinc un post pendent que parla sobre un detall de tot això que parles. M'indigna tant com a tu.

Salut.

Cesc ha dit...

Tens molta raó. El debat hauria de ser general. Que es destinin tants diners a aquella cúpula que bé la podria pintar un nen i tants diners en una pel·lícula que ningú no mirarà em sembla lamentable estan en temps de crisi com en temps de bonança econòmica.

Ha tingut poca repercussió, és cert, però sí que n'ha tingut el despatx de Tourinho i els vehicles oficials gallecs.

A banda de tot, però, crec que et deixes endur sempre per un victimisme tremend. Tots els teus escrits es basen en situar tota Espanya en la meseta i fer veure tots els espanyols uns provincians. Els catalans, en canvi som molt més cults i víctimes constants de la colonització.

Efrem ha dit...

Ostres, gràcies per aquesta informació i la reflexió que l'acompanya, està molt ben parit i cal que tots plegats en fem tanta difusió com poguem; tant de la informació com de la reflexió! Gràcies.

L'home del sac ha dit...

Cesc, no et negaré que tinc tendència al victimisme, però no considero els catalans ni més cults ni superiors en res.
Fa molta ràbia veure com qualsevol cosa que es faci a Catalunya, s'utilitza des del centre de la Meseta per a atacar-la, ja sigui la despesa, la llengua o el que sigui.
Fem moltes coses malament, però enlloc més passa que des de fora ens ho exagerin tot, fent-nos quedar sempre com els dolents de la pel·lícula ,que robem als altres i demanem més diners per llençar-los. En canvi segons ells, els no-nacionalistes (nacionalistes espanyols realment) són perfectes i ho fan tot sempre bé: gestionen els diners millor que ningú, tenen una llengua superior que es parla a tot el món, tenen dret a rebre educació en la seva llengua allà on sigui, etc...

Noctas ha dit...

MMM Una delícia d'escrit i comparteixo tot el que dius. Aquesta dreta conservadora i rància que se les dona de liberal i que dedica els seus esforços a criticar el nacionalisme català, representa el nacionalisme espanyol més ranci i extremista...són hipòcrites, demagogs i incoherents..saludus crack