diumenge, 28 de setembre de 2008

Llibre recomanat: A Short History of Financial Euphoria

A Short History of Financial Euphoria, traduït al castellà com a Breve historia de la euforia financiera és un llibre de l'economista canadenc John Kenneth Galbraith que repassa de forma breu els principals cracks econòmics de la nostra història.
Es pot veure com la majoria s'han produït després de llargs períodes de bonança i creixement que semblava no tenir límits per "petar" sobtadament quan ja no es va poder mantenir més el ritme desorbitat de creixement. Sembla ser que tots els cracks han tingut en comú la creença de que es podien fer molts diners en molt poc temps i amb poc d'esforç i la facilitat que hi havia per aconseguir diners per invertir, ja que es pensava que amb els grans beneficis aquests diners prestats es podrien tornar ràpidament.
Molt curíos un dels primers episodis que relata el llibre, la tulipamania, sobre la crisi de les tulipes als Països Baixos, quan amb l'arribada de les tulipes a aquest país es va desfermar una onada especulativa comprant bulbs d'aquesta planta.
Fa temps que el vaig llegir, però el recomano a tothom, ja que és breu i fàcil de llegir. M'ha vingut a la memòria aquests dies veient molts pisos amb el cartell de "es ven" i com cases que van ser comprades fa molt pocs anys ara es venen, potser perquè els seus propietaris no poden tornar els diners prestats.

4 comentaris:

Noctas ha dit...

La crisis actual serà descomunal, no en dubtis. ¿Quan s'havia vist que els Estats Units vulguessin comprar deute per valor de 700.000milions de dolars..? Pel que sembla no hi haurà injecció de calé i Wall Street ha fumut una caiguda d'aquelles que fan tremolar....

L'home del sac ha dit...

Sí, però vols dir que la caiguda de les borses pot afectar massa a la majoria de la població?
O són ja l'evidència que hi ha altres coses que sí que els afecten?

Josep (sl) ha dit...

Hi ha una teoria de Von Mises ja de fa anys referida a la crisi del 29. Que diu què la crisi és un ajustament dels tipus d'interès artificials als reals (de mercat).

Vol dir; que quan els tipus són artificialment baixos (fixats pels bancs centrals), la gent s'endeuta més del que toca perquè els surt a compte fer ho perquè aprofiten la diferència. Per exemple comprant pisos.
En canvi quan el tipus oficial s'iguala al real peta la bombolla perquè no hi ha marge pel benefici.

De fet hi ha relació, perquè la borsa quan cau espanta als bancs que no cedeixen diner i per tant no s'ofereixen crèdits. Ni particulars ni empreses. I com que redueix tan el consum com la inversió, perquè hi ha al carrer poc diner i car, creix l'atur. I els aturats tampoc consumeixen amb què provoca un peix què és mossega la cua.

elracodemataro.blogspot.com ha dit...

elracodemataro.blogspot.com ha dit...
Hola, estem buscant delegats territorials a cada poble de Catalunya per la iniciativa de portar 10.000 catalans a Brussel-les per demanar el dret a l'autodeterminació http://deumil.cat/ .
Si hi ha algú que vulgui col-laborar per fer una fita històrica que es possi en contacte amb nosaltres: selescatmaresme@gmail.com

Apuntat a la història.