dijous, 25 de setembre de 2008

Invasió no tant subtil

M'inspiro pel títol en un conte de Pere Calders titulat Invasió Subtil sobre una suposada invasió de japonesos i que us recomano que llegiu perquè és curtet i val la pena.
Però jo volia parlar d'una invasió que no és pas tant subtil ni dissimulada encara que a molts els ho sembli. Es veu a primera vista quan en una zona hi ha una gran immigració de persones físicament i culturalment molt diferent a nosaltres, com puguin ser moros o negres i no es para de parlar i debatre sobre si s'integren o no i que és el que s'hauria de fer. Però poc es parla de la immigració de cultura i llengua castellana. Sí que és veritat que molts s'han integrat, però també n'hi ha molts que no, i el preocupant és que molts venen amb unes idees prèvies negatives sobre Catalunya que no trobem en altres col·lectius d'immigrants. I no només això, el més preocupant és que mentre que un marroquí o un rus difícilment seran ciutadans catalans de ple dret, i si ho són ho seran al cap d'un període molt llarg de temps, els castellans només necessiten anar a empadronar-se al seu ajuntament per convertir-se en catalans i que el seu vot sigui igual de vàlid que el de qualsevol altre sense necessitat de cap tipus d'integració. Més que immigrants, d'això en diria colonitzadors.
Reprodueixo uns comentaris que em va fer fa uns dies una "colonitzadora" coneguda meva. És una persona que porta un any a Catalunya, i tot i que parla castellà i no li he vist cap interès en parlar el català, diu que li fa por de fer-ho malament, tampoc li he vist mai una actitut contrària a la llengua i cultura catalana. De fet, jo li he parlat en català des del primer dia que la conec, bàsicament perquè si és una ciutadana catalana, per respecte, li parlo en la mateixa llengua que parlo als altres, ja que no la considero pas inferior. És curiós que mentre molts catalanoparlants parlen de seguida en castellà als immigrants siguin d'on siguin perquè pensen que és una falta de respecte no fer-ho, jo penso que la falta de respecte està precisament en canviar de llengua, com si ells no fossin dignes de parlar-los-hi amb la llengua que utilitzo per parlar amb la família, amics, etc.
El comentari que em va fer va ser el següent, quan parlàvem del finançament de Catalunya:
"Aquí algún día va a salir algún escándalo o algo de que alguien se queda el dinero, porqué no puede ser esto. Pagamos más que en ningún otro sitio, pagamos peajes... los políticos catalanes tienen mucho dinero y aún piden más. Yo no sé para qué quieren tanto dinero. Para que se lo queden ellos, mejor que se lo queden en otros sitios..."
Jo li vaig dir que potser sí que hi havia corrupció, però no més que en altres llocs, i que encara que fos així era preferible que els nostres diners se'ls quedessin els nostres lladres que no els d'altres llocs... Ja no vam continuar la conversa perquè la van cridar i va haver de marxar, però jo em vaig sentir força indignat. Segurament que ella no té el mateix concepte que jo del que són els "nostres diners". Suposo que per ella si els diners catalans es gasten a Extremadura continuen sent els nostres diners que es gasten al nostre país.
En un altre moment va criticar no recordo quin esportista o famós que tributava a Andorra o Mónaco i jo li vaig dir que havia llegit que en Rafael Nadal (icona de l'espanyolitat, com en Pau Gasol, Xavi, etc.) havia montat unes empreses per gestionar els seus ingressos que tributaven al País Basc per pagar menys impostos, i que el cas era el mateix perquè la resta dels espanyols no en veien ni cinc dels seus impostos i em va dir que era igual "porqué al País Vasco puedes ir". Ostres, i a Andorra no??? Vaig suposar que pensava que si els seus diners es gastaven al País Basc no passava res, perquè al cap i a la fi també era el "nostre" país.
Gent que ve amb aquestes idees serà molt difícil que si en les pròximes eleccions decideixen exercir el seu dret a vot ho facin per algun partit catalanista i sí pels partits més espanyolistes, que de fet, si no fos per l'immigració castellana, tindrien molta menys força de la que tenen.

10 comentaris:

Índia ha dit...

Sempre he pensat que el què van fer els castellans als anys 60 va ser una colonització. A poc a poc però molt eficaçment han estat imposant la seva llengua i cultura pel damunt de la dels nadius, de tal manera que s'ha arribat a un punt que inclòs ens discuteixen el nostre dret a viure en la nostra llengua...Vergonyós...

L'home del sac ha dit...

Més que una colonització voluntària, ells venien a guanyar-se la vida i prou, el que passa és que la situació política van fer impossible que es fessin les necessàries polítiques d'integració d'aquesta gent. Si la llengua oficial i única necessària era la seva, doncs ja els estava bé, perquè aprendre'n una altra? Suposo que si el que va passar als anys 60 passés avui en dia es podrien prendre algunes mesures d'integració.

Índia ha dit...

També crec que aquestes persones venien a guanyar-se la vida honradament i no tenien cap "pre-intenció" colonitzadora...Però el seu escàs esforç per integrar-se va provocar que la seva arribada acabés tenint el mateix resultat. Francament, la pregunta "Perquè aprendre'n una altra?" per mi té una resposta senzilla: per respecte, perquè és la llengua del territori que t'acull. Tinc part de família que va arribar d'Espanya a finals dels 60 i parlen un català perfecte (entre d'altres, la meva pròpia mare). Algú s'imagina a un espanyol arribant a Alemanya i negar-se a aprendre l'alemany?

L'home del sac ha dit...

Sí, tens raó, però segurament molta gent (o bastants) no tenien la sensació que la llengua d'aquest país era el català, sinó que la seva llengua també ho era d'aquest país i que la podien continuar utilitzant amb total normalitat. Segurament en aquells moments la utilitat del català els devia semblar ben poca. I si tot això va acompanyat d'una política decididament assimiladora que volia fer desaparèixer la llengua i cultura catalana o confinar-les a un àmbit totalment domèstic, doncs el resultat en dóna la situació actual, on hi ha gent que tenen la barra de sortir a manifestar-se per rebre educació en la llengua que es parlava en els seus territoris i que fins es poden sentir perseguits veient que com és normal se'ls nega això.
A veure si serà que a llarg termini les polítiques franquistes contra el català acabaran donant resultat...

Índia ha dit...

Francament, no crec que en Franco fos tant intel·ligent com per preveure tot això...I d'altra banda, estic segura que efectivament part d'aquestes persones percebien el català com a llengua poc útil (la qual cosa no és incompatible amb la certa manca de respecte que et comentava abans) i les polítiques franquistes no ajudaven massa (crec però que la major part d'ells no compartien gens l'ideari del dictador i percebien la injustícia de la situació). Suposo que hi ha molts factors que van confluir, també la comoditat ("si ja m'entenen així,quines ganes de complicar-se la vida"), certa desconeixença...No em vull extendre més per no avorrir, però realment el tema dóna de sí...

L'home del sac ha dit...

Crec que pitjor que l'intent de genocidi cultural i la falta de respecte d'alguns dels nouvinguts, també hi ha un fet que em sembla més greu. El fet que la majoria de catalanoparlants es passin de seguida al castellà encara que sigui per parlar amb algú que saben que els entén perfectament i que fins i tot potser ha nascut a Catalunya... si fem això com han de percebre el català com una llengua en igual de condicions que el castellà i igual d'útil i vàlida???

Índia ha dit...

Sí, tens raó...Evidentment la "culpa" no és tant sols dels nouvinguts, sinó que -també i molt principalment- dels catalans com a poble, que no hem aconseguit fer-los sentir aquesta llengua com a necessària i útil i estem fracassant en el nostre intent que se l'estimin i se la sentin seva (excepte honroses excepcions). En segons quins temes, massa seny i poca rauxa...D'altra banda, tinc la sensació que des de fa temps els catalans hem deixat de "militar" com a tals...estem claudicant.

L'home del sac ha dit...

Estem claudicant perquè la majoria ni tant sols pensen que és penós canviar-se de llengua per parlar amb algú que t'entèn perfectament...

Índia ha dit...

Això és cert...Inclòs ho fa gent del meu entorn que es declara obertament nacionalista o independentista, cosa que a mi em sorprèn enormement...

L'home del sac ha dit...

Jo també conec molts que van d'independentistes i es passen al castellà a la primera de canvi...