No sé ben bé com acabarà tot plegat, però tinc la sensació que aquest pròxim dia 11 sortirà als llibres d'història. Hi serà tothom: la meva mare que no ha anat mai a cap manifestació, el meu amic militant convergent que sempre passa de tot, l'altre amic que això de la independència no ho havia vist mai clar i fins durant les consultes dubtava sobre què votar, l'amiga que volia anar a la del 10J però la mandra la van fer desistir i ara té clar que s'hi ha de ser, etc.
Només he posat quatre exemples propers de persones que no van anar a la del 10J i ara hi volen ser. Això sumat a que tots els que conec que van anar a l'altra també aniran a aquesta. Pobles on ningú es va mobilitzar per fer autobusos per l'altra i ara n'omplen quatre i perquè no n'hi ha més.
Potser m'equivoco i només és el meu entorn, però la cosa pinta molt bé.
Com gairebé sempre, el poble s'avança als polítics. Puc entendre que el President Mas es troba atrapat. Atrapat entre la seva proposta estrella i impossible de pacte fiscal que té el deure i el mandat d'intentar tirar endavant i la realitat molt més dura del que s'esperava i que el supera cada dia. Mentre la societat ja va obrint noves portes, el nostre govern encara està encallat en el pas anterior. Cal esperar que això del pacte fiscal es finalitzi com més aviat millor i el govern, havent fracassat en la seva proposta i només amb engrunes per gestionar, pugui convocar eleccions plebiscitàries en les que tots es vegin obligats a definir-se, que formin un nou govern totalment lliure i legitimat per proclamar l'estat propi.
Diuen que la història a vegades s'accelera i passen coses que semblaven impossibles només fa uns mesos. Em penso que tots tenim ja bastant clar que ens trobem en un d'aquests casos. Ara només cal que cadascú faci el seu paper. El nostre, de moment, anar dimarts a la manifestació. Com bé diu el president Mas, no serà fàcil i cal estar preparats per tot. La porta de la gàbia no és ampla, és cert, però si tothom juga el seu paper amb responsabilitat, la tenim oberta.
Només he posat quatre exemples propers de persones que no van anar a la del 10J i ara hi volen ser. Això sumat a que tots els que conec que van anar a l'altra també aniran a aquesta. Pobles on ningú es va mobilitzar per fer autobusos per l'altra i ara n'omplen quatre i perquè no n'hi ha més.
Potser m'equivoco i només és el meu entorn, però la cosa pinta molt bé.
Com gairebé sempre, el poble s'avança als polítics. Puc entendre que el President Mas es troba atrapat. Atrapat entre la seva proposta estrella i impossible de pacte fiscal que té el deure i el mandat d'intentar tirar endavant i la realitat molt més dura del que s'esperava i que el supera cada dia. Mentre la societat ja va obrint noves portes, el nostre govern encara està encallat en el pas anterior. Cal esperar que això del pacte fiscal es finalitzi com més aviat millor i el govern, havent fracassat en la seva proposta i només amb engrunes per gestionar, pugui convocar eleccions plebiscitàries en les que tots es vegin obligats a definir-se, que formin un nou govern totalment lliure i legitimat per proclamar l'estat propi.
Diuen que la història a vegades s'accelera i passen coses que semblaven impossibles només fa uns mesos. Em penso que tots tenim ja bastant clar que ens trobem en un d'aquests casos. Ara només cal que cadascú faci el seu paper. El nostre, de moment, anar dimarts a la manifestació. Com bé diu el president Mas, no serà fàcil i cal estar preparats per tot. La porta de la gàbia no és ampla, és cert, però si tothom juga el seu paper amb responsabilitat, la tenim oberta.
3 comentaris:
Allà hi serem.^-^
arribo una mica tard, només per dir-te que jo hi vaig ser. Si vols passar per casa meva, allí m'hi trobaràs, o millor ens hi trobaràs.
lidgarzon.blogspot.com
Dafne, gràcies pel comentari.
Passaré pel teu blog.
Publica un comentari a l'entrada