dijous, 29 de març de 2012

No he fet vaga

No he fet vaga perquè no li trobo el sentit. Cap ni un.
Em sembla un mètode de protesta que no serveix de res i que només perjudica al treballador que veu perdre un dia del seu sou, més vacances, pagues extres, etc.
A més, si avui hagués fet vaga, només hagués volgut dir que demà hagués hagut de treballar el doble, o treballar el cap de setmana, ja que tinc algunes feines que dilluns han d'estar acabades.
Encara que no fos així, tampoc em sembla just perjudicar a l'empresa per la qual treballo, que no en té cap culpa de la reforma laboral i que considero que és prou justa amb mi, malgrat coses que sempre són millorables.
Em sembla que s'ha de tenir molta barra per demanar als treballadors que renunciïn a un dia del seu sou.
Molta més barra s'ha de tenir encara per obligar-los a fer-ho, que és com s'aconsegueix que les vagues tinguin cert èxit. Avui ho he comprovat, als polígons on hi havia grans empreses, carreteres tallades i seguiment del 100%. A polígons més petits, tothom treballant amb absoluta normalitat, si bé amb els cotxes i furgonetes ven tancats per por. Jo crec que si no hi hagués coacció, el seguiment seria més que mínim. I el fet que una vaga sempre s'acabi convertint en un atac a la llibertat dels treballadors, fa que ho acabi trobant un acte bastant vomitiu i me n'allunyi totalment. Encara que tinguin bona part de raó.
Amb això no vull dir que no calgui protestar. M'hagués semblat bé una protesta contra aquesta reforma laboral. Si en comptes d'una vaga s'haguessin convocat manifestacions a les grans ciutats, potser hi hagués anat. Ara és evident que no, encara que pugui ser bo protestar, no m'aniré a barrejar amb els qui han convocat la vaga i s'han passat el dia fent l'energumen i provocant por a la gent. 
Em dóna la sensació que aquesta reforma no és bona i que a curt termini només provocarà més atur, encara que a la llarga qui sap. De totes maneres, més flexibilitat dóna més seguretat a l'empresari, però això s'hauria de compensar amb més seguretat pel treballador, amb més mesures socials de cara a pal·liar les conseqüències de l'atur, com tinc entès que es fa en altres països. En altres estats de la UE hi ha lleis laborals similars i no per això hi ha més temporalitat, però també tenen mesures de protecció cap al treballador aturat, en que se li assegura més la subsistència.
Sigui com sigui, per molt que em repugni bastant aquest a vaga, una altra política és totalment necessària.  Una política que pensi més en les persones i menys en els bancs. Si un banc o una gran empresa ha de caure, que caigui. I si els efectes de la seva caiguda serien tan dolents que cal evitar-ho, s'ha de comprar l'empresa a preu de saldo, fotre fora els actuals gestors i fer-la tirar endavant revertint els beneficis en els seus treballadors i en tots els ciutadans i mirar de vendre-la amb beneficis en un futur. Res de vendre bancs a 1 euro i amb l'estat cobrint les pèrdues. A vegades no sé si estem governats per persones o per màquines sense sentiments. Potser et diran que ja hi pensen en les persones, però a més de fer-ho, ho hauria de semblar.