dimecres, 29 de febrer de 2012

Un de tants, de Lluís Ferran de Pol

Unes 130 pàgines estructurades en relats molt curts que es llegeixen en un moment. Una autèntica joia que retrata de forma profunda els últims dies de la guerra i l'estada en condicions infrahumanes a les platges de Sant Cebrià de Rosselló. Val la pena llegir-lo.
Us deixo unes frases magnífiques sobre les sensacions que descriu amb tot el dolor de l'anima la situació en que es trobava al camp de concentració envoltat de filferros, del capítol "La bèstia trista":

"Si tinguéssim el conformisme dels animals, seríem com ells. Nosaltres som molt pitjors: som bèsties tristes"
"Ja no som homes, som una gossada famolenca amb els morros alçats cap al cel i amb els nassos plens d'un envaïdor perfum de pa torrat..."
"Sé que sóc -em sento- una bèstia famolenca. Però una bèstia que, a més a més, té capacitat per a menysprear-se a si mateixa"

La veritat és que buscava alguna cosa lleugera per llegir i vaig agafar aquest llibre de l'estanteria, atret pel seu poc volum. Ja no recordo ni com va arribar-hi. Fa ja força temps que he perdut bastant l'hàbit de llegir, entre la feina que he tingut estudiant i també molta desídia i desgana per part meva. Els llibres se m'han anat acumulant i vull començar a recuperar el temps perdut. Ara he agafat un llibre que destaca precisament pel contrari, pel seu gruix, "El testament d'Alcestis" de Miquel de Palol. La veritat és que sembla una novel·la molt extravagant, però la crítica és bona i em sembla atractiva.

10 comentaris:

maria ha dit...

Les frases són bones. me l'apunto per una propera recerca.

GukGeuk ha dit...

Carai, quina casualitat més grotesca, acabo d'escriure un article sobre suicidar-me intelectualment. Ja et val de discrepar amb mí, noi haha

M'agrada llegir aquestes frases per l'interès de saber, com ben dius, quin era el sentiment, però confeso que detesto la frase en sí i tot el que implica.

Explica, en part, perquè mai heu guanyat una guerra (i ho sento al dir-ho, creu-me, sisplau)

Recordo aquell soldat francès a Verdún: "Et demano Déu que facis més gran el meu cor per a que pugui assolir encara més odi" o el tan basc "Defensaré la casa de món pare".

Disculpa'm, amic, però m'agrada més el prisoner o el soldat que no es compadeix("compadece") o que no es menyspreu. No en aquella injusta situació, almenys. Tot aquell, en definitiva, que porta dins un petit Alatriste.

GukGeuk ha dit...

Osti tú, el teu bloc m'ha portat al del Noctas. Ei! consti! no sóc lletja! què no e! ...llons Si abans no volies descobrir-te, després que tingués xicot et va treure encara més les ganes de fer-ho i ara et diuen que sóc lletja... Ni en aquesta vida ni en l'altra. Què no e? que sóc normal, amb nas i això, patent de bascos, però molt maja e!

Cagundena la que m'ha liat lo tío... enfin.

L'home del sac ha dit...

GukGeuk, ara mateix no sé veure on és la casualitat ni on he discrepat, però si vols, el pròxim dia escriuré sobre les tribulacions dels concursants de Gran Hermano. Potser fins i tot el blog tindrà més visites.
Potser sí que la frase és detestable, però la puc entendre perfectament en uns moments en que tot s'havia enfonsat.
Quan dius "mai heu guanyat una guerra", no sé si amb això vols dir que Catalunya com a tal participava en la guerra civil. Si és això el que vols dir, sí que discreparíem profundament i en això estic totalment d'acord amb en Noctas: molt pocs van anar a fer la guerra pensant que lluitaven per Catalunya. Només alguns com en Ferran de Pol que he citat, i d'altres tipus Joan Sales, Víctor Torres i gent d'aquest tipus, però realment pocs. I a més em sembla que anaven equivocats: la Catalunya que defensaven havia desaparegut un cop començada la revolució anarquista i comunista i quan el govern de la Generalitat en lloc de defensar l'ordre es va agenollar davant dels revolucionaris. Difícilment es pot lluitar per Catalunya anant amb certs companys, que de fet eren majoria i que a més van perseguir i matar altres catalans per no ser com ells.

L'home del sac ha dit...

Doncs sí, en Noctas s'hi ha lluit amb la dedicatòria que t'ha fet.
S'ha passat... però bé, ell és així, i segurament és la gràcia del seu blog, que ho diu tot tal com li raja, imitant moltes vegades l'estil d'en Sostres, i realment trobo que no ho fa malament, encara que no hi pugui estar d'acord.
I que consti que lo del xicot era una broma, i que et vulgui veure o no, no té res a veure amb la teva bellesa, siguis miss Euskal Herria o miss Mórdor! :-)
A més, intel·lectualment n'has mostrat molta de bellesa i aquesta és la que més compta.

GukGeuk ha dit...

1)la casualitat la veig en que jo deia de suicidar-me intel·lectualment i tu deies que volies llegir més.

2)no m'has entès bé. Jo parlava simplement del caràcter d'una ciutadania, que m'estimo molt, però que sovint trobo derrotista i molt donada al "mira el que ens han feeeet". És probablement l'únic que no m'agrada del que rebro de Catalunya. Com deia, m'estimo més l'estil d'Alatriste, tipus "així han vingut les coses i així me'n surto".I aquesta manera d'actuar explica al meu parer perquè mai heu guanyat una guerra, res de si heu participat en la civil o no.

2) Agraeixo la teva defensa a aquell bloc, però no compartim opinions sobre això tampoc: aquell noi s'assembla a Sostres en lo dolent i potser físicament, però en res més. I pel que m'arriba per la xarxa, sembla que les meves sospites, tristament, són certes. Sincerament, crec que un article tan fals i bàrbar no dóna peu a el·logis de cap mena. Una altre article potser sí, però aquell no. I confeso que tot i la defensa, el moment triat per a el·logis no m'ha semblat el correcte.

3) jo només feia broma sobre lo del café. Ni sóc miss Euskal Herria ni miss Mordor, sóc normal i resultona quan vaig arreglada, com el 99% de la població. Després, per carisma o afinitat, gent com l'Anreu em troben molt maques, què ha de dir ell amb el que m'estima! Però sobretot sóc bastant espavilada i si em poso seria, et diré que no cal explicar-me les coses duen vegades, que a la primera les acostumo a entendre i què, mil o dos mil bromes que faci, ja sé que l'home del sac no és res més que paquets de dades a la xarxa mitjançant un cap, uns ulls i unes mans.

L'home del sac ha dit...

Sento si amb algun elogi (que tampoc crec que ho fos tant) t'he ofès.
En Noctas va ser un dels meus primers lectors i li tinc una consideració especial...
Tu però tens un privilegi especial ja que vas ser la primera, almenys a deixar un comentari :)

Noctas ha dit...

Guk, saps perfectament que si et vaig dir lletja, no va ser perquè ho pensés. Com podria dir-te lletja si no et conec? Volia matitzar això perquè veig que el tema físic t'ha pogut afectar, com afecta a la majoria de dones. Era això el que cercava amb l'escrit. L'escrit d'avui és una contestació a aquesta autocomplaença que us gasteu tu i l'Andreu a l'hora de xerrar sobre mi. Com si et vulguessis curar del meu escrit a través de l'autoelogi i l'elogi de l'Andreu. Tu vas iniciar una guerra, Guk, tu soleta, vas entrar al meu bloc a dir-me que era un Wc i jo em vaig limitar a contestar-te de forma que et ferís quant més millor. Això no significa en absolut que estigués d'acord amb el que jo mateix vaig dir. Només et volia ferir perquè em va molestar molt que em diguessis allò. De veritat. I em sembla que et menteixes descaradament quan dius que et vaig insultar per defensar Pujol. Jo no et vaig insultar per això, et vaig insultar perquè tu abans ho havies fet amb mi. Però tal i com m'has dit avui al bloc- això si l'anònim ets tu-ho deixo corre, perquè creu-me, no em sento bé quan faig un escrit d'aquesta mena. No em sento gens bé. En fi.,

guk ha dit...

sí,l'anònim era jo,no calia signar perquè és prou evident.
Et diré que a mí no m'has ferit en cap moment, encara que allo del físic em va molestar, per masclisme més que res, perque si em coneguessis 10 segons sabríes que mafecta zero.

Ara, que em diguin terrorista després de tot el que he vist deixa clar que per ferir.me a mí et passes per larc del triomf el mal de les víctimes, dient que si no pensem com tú, som terroristes.

Tú insultes al teu bloc a les dones a diari, insultes quasi a tothom. Lógic que jo molta gent anónima et prenguem com un wc.

Si tan malament et sents, demana perdó i esborra tot insult cap a mí i tot el que consideris insult meu. I deixam ja, sisplau, que el que fas, a més a més de molest, és molt infantil, com pots dedicar dos post i el temps que porten a gent que no coneixes?

Noctas ha dit...

Borrat doncs. El que no faré és demanar perdó...em sap greu Home del sac haver fet us del teu bloc per un assumpte que no té res a veure amb tu.,