Fa ja unes setmanes, TV3 va emetre la pel·lícula Ficció del realitzador català Cesc Gay. N'havia sentit a parlar tant del director com de la pel·lícula i tenia ganes de veure-la, així que com que era tard la vaig gravar amb aquesta resta d'arqueologia moderna com és una cinta VHS i més endavant me la vaig mirar.
Ja sabia que era una pel·lícula una mica rara, d'aquestes per minories que agraden potser als que són de l'art, com ara El Cant dels Ocells, que va guayar el premi a la millor pel·lícula als premis Gaudí (dubto que aquesta fos la millor pel·lícula, però clar, havia d'agradar als del jurat, no al 99% dels espectadors) i que m'han entrat moltes ganes de veure.
Doncs tornant a Ficció, em va encantar. Sembla mentida que una pel·lícula en que no passa pràcticament res em tingués enganxat a la pantalla l'hora i tres quarts que dura. És la bellesa del paisatge, la solitud, la cara de perdut del protagonista, el silenci, les coses que no es veuen però saps que té en el seu interior. Una meravella. Dóna gust que avui en dia que tot es fa tant comercial algú faci coses diferents. Al final, no el dic per si algú la vol veure, passa alguna cosa... poca, però passa. Gairebé hagués preferit que no hagués passat res i hagués acabat tot amb una frustració interior més.
Ja sabia que era una pel·lícula una mica rara, d'aquestes per minories que agraden potser als que són de l'art, com ara El Cant dels Ocells, que va guayar el premi a la millor pel·lícula als premis Gaudí (dubto que aquesta fos la millor pel·lícula, però clar, havia d'agradar als del jurat, no al 99% dels espectadors) i que m'han entrat moltes ganes de veure.
Doncs tornant a Ficció, em va encantar. Sembla mentida que una pel·lícula en que no passa pràcticament res em tingués enganxat a la pantalla l'hora i tres quarts que dura. És la bellesa del paisatge, la solitud, la cara de perdut del protagonista, el silenci, les coses que no es veuen però saps que té en el seu interior. Una meravella. Dóna gust que avui en dia que tot es fa tant comercial algú faci coses diferents. Al final, no el dic per si algú la vol veure, passa alguna cosa... poca, però passa. Gairebé hagués preferit que no hagués passat res i hagués acabat tot amb una frustració interior més.
4 comentaris:
la situació actual no és culpa de la "venda" de l'Estatut. és culpa del govern i dels seus socis, que permeten que s'incompleixi la llei i que ens prengin el pèl. potser una solució sí que aportaria una possibilitat de mirar d'aconseguir un Estatut digne: un pacte d'unitat nacional. no?
Vaig veure una peli d'aquest director que no és aquesta i no recordo el títol que em va captivar moltíssim. La peli passa a la Cerdanya i pots notar l'aire que bressola els arbres des de la teva butaca., la fotografia és espectacular., és poesia feta cinema...saludus crack i prenc nota de la peli
Doncs aquesta que jo dic també passa a la Cerdanya!
Bob, bob?
Redéu!Et creia perdut! hah
que tal et va tot poeta?:)
Publica un comentari a l'entrada