Havia pensat en escriure alguna cosa sobre el conflicte a Gaza. Volia intentar veure que no hi ha culpables de la situació que es viu, i que fàcilment tindria arguments per posar-me en un costat o un altre segons m'interessés. Els progres són pro-palestins sense ni pensar-s'ho, perquè els mola més defensar a un moro amb un mocador al cap que res que es pugui assemblar als Estats Units i a l'opressor occident. Els que van de liberals (molts d'ells només parlen de llibertat però no ho són gens) i també forces nacionalistes catalans (alguns a ERC, veure Carod, Renyer, etc...) són defensors i admiradors d'Israel i justifiquen qualsevol cosa que aquest estat faci.
Pensant en qui podia tenir més raó en un conflicte que ja fa més de cinquanta anys que dura, he volgut donar un cop d'ull a la premsa israeliana, i al diari Haaretz he trobat un article molt interessant titulat "If you (or I) were Palestinian" de Yossi Sarid, ex-polític d'esquerres israelià. Resumint, parla de que preguntà als seus alumnes que farien si fossin palestins i un d'ells aixecà la ma i li digué: "Si fos un jove palestí, lluitaria contra els jueus ferotjament, inclús utilitzant el terrorisme. Qualsevol que digui alguna cosa diferent menteix". Una resposta semblant ja l'havia tingut anys endarrera l'ex-primer ministre i actual ministre de defensa Ehud Barak. L'article acaba dient: "I ara estem combatent a aquells que molts de nosaltres seríem si haguéssim estat en el seu lloc durant 41 anys".
A banda de la representativitat que pugui tenir el que pensa aquest senyor en el conjunt de la societat israeliana, que no deu ser massa, fa pensar que seria bo de posar-se a intentar mirar com ens sentiríem en un costat o un altre. A molts, que ens sentim occidentals, ens pot ser molt més fàcil posar-nos al costat jueu, simplement perquè en general són més semblants a nosaltres. Ho són, però alguns. Crec que els ultra-ortodoxos jueus i la majoria d'ultra-nacionalistes estan ben lluny de la cultura occidental. Tot i això, ens podríem identificar fàcilment amb bona part de la societat. Recordo anys endarrera quan explotava una bomba en un bar o a la cua d'una discoteca i matava unes adolescents, com fàcilment em sentia identificat amb les víctimes, perquè jo podria haver estat també una d'elles. Però fem l'esforç també de posar-nos a la pell d'una persona que ha nascut en un país ocupat, que viu en un camp de refugiats perquè els seus pares es van haver d'escapar d'on vivien fa cinquanta anys, de que volem anar d'una ciutat a una altra i ens posen controls que tardem hores en passar, que construeixen un mur als afores de la nostra ciutat i les nostres terres queden a l'altra banda del mur, que de tant en tant entren tancs a la ciutat i fan el que volen, que als afores de la ciutat hi ha una urbanització de colons protegida per soldats i que a més de tant en tant surten i ens destrossen la collita o el cotxe o disparen a les nostres cases. Pensem que vivim a la franja de Gaza en la misèria i veiem com enllà a l'horitzó hi ha pobles de jueus en una terra que considerem que és nostra... potser alguns de nosaltres no fabricarien coets i els els llençarien? Ja sé que no és políticament correcte, ni moralment tampoc, però potser molts de nosaltres, en aquesta situació considerarien que cal fer fora als jueus d'Israel i llençar-los al mar si convé.
Que consti per acabar, que no tinc cap tipus de mania als jueus i que m'agradaria que poguessin viure en pau a l'actual territori d'Israel, però vist com ha anat la cosa, segurament la creació de l'estat d'Israel fou un greu error històric les conseqüències del qual no sabem fins quan duraran, i que ha contribuït notablement al xoc de la nostra civilització amb la civilització islàmica i a la radicalització d'aquesta última.
PD: Per que ningú se m'enfadi, intentaré fer-ne un d'aquí uns dies que es digui "Si fóssim jueus".
Pensant en qui podia tenir més raó en un conflicte que ja fa més de cinquanta anys que dura, he volgut donar un cop d'ull a la premsa israeliana, i al diari Haaretz he trobat un article molt interessant titulat "If you (or I) were Palestinian" de Yossi Sarid, ex-polític d'esquerres israelià. Resumint, parla de que preguntà als seus alumnes que farien si fossin palestins i un d'ells aixecà la ma i li digué: "Si fos un jove palestí, lluitaria contra els jueus ferotjament, inclús utilitzant el terrorisme. Qualsevol que digui alguna cosa diferent menteix". Una resposta semblant ja l'havia tingut anys endarrera l'ex-primer ministre i actual ministre de defensa Ehud Barak. L'article acaba dient: "I ara estem combatent a aquells que molts de nosaltres seríem si haguéssim estat en el seu lloc durant 41 anys".
A banda de la representativitat que pugui tenir el que pensa aquest senyor en el conjunt de la societat israeliana, que no deu ser massa, fa pensar que seria bo de posar-se a intentar mirar com ens sentiríem en un costat o un altre. A molts, que ens sentim occidentals, ens pot ser molt més fàcil posar-nos al costat jueu, simplement perquè en general són més semblants a nosaltres. Ho són, però alguns. Crec que els ultra-ortodoxos jueus i la majoria d'ultra-nacionalistes estan ben lluny de la cultura occidental. Tot i això, ens podríem identificar fàcilment amb bona part de la societat. Recordo anys endarrera quan explotava una bomba en un bar o a la cua d'una discoteca i matava unes adolescents, com fàcilment em sentia identificat amb les víctimes, perquè jo podria haver estat també una d'elles. Però fem l'esforç també de posar-nos a la pell d'una persona que ha nascut en un país ocupat, que viu en un camp de refugiats perquè els seus pares es van haver d'escapar d'on vivien fa cinquanta anys, de que volem anar d'una ciutat a una altra i ens posen controls que tardem hores en passar, que construeixen un mur als afores de la nostra ciutat i les nostres terres queden a l'altra banda del mur, que de tant en tant entren tancs a la ciutat i fan el que volen, que als afores de la ciutat hi ha una urbanització de colons protegida per soldats i que a més de tant en tant surten i ens destrossen la collita o el cotxe o disparen a les nostres cases. Pensem que vivim a la franja de Gaza en la misèria i veiem com enllà a l'horitzó hi ha pobles de jueus en una terra que considerem que és nostra... potser alguns de nosaltres no fabricarien coets i els els llençarien? Ja sé que no és políticament correcte, ni moralment tampoc, però potser molts de nosaltres, en aquesta situació considerarien que cal fer fora als jueus d'Israel i llençar-los al mar si convé.
Que consti per acabar, que no tinc cap tipus de mania als jueus i que m'agradaria que poguessin viure en pau a l'actual territori d'Israel, però vist com ha anat la cosa, segurament la creació de l'estat d'Israel fou un greu error històric les conseqüències del qual no sabem fins quan duraran, i que ha contribuït notablement al xoc de la nostra civilització amb la civilització islàmica i a la radicalització d'aquesta última.
PD: Per que ningú se m'enfadi, intentaré fer-ne un d'aquí uns dies que es digui "Si fóssim jueus".
2 comentaris:
GRÀCIES!!!
Molt bo l'article., estic fart de tanta comèdia de bons i dolents i tú t' has sortit molt hàbilment d'aquest maniqueisme., si fos plaestí segur que estaria lluitant al costat del meu poble i si fos Jueu estaria amb Israel., així de senzill malgrat no ho sigui gens de senzill., no m'atreveixo a dir qui són els bons i els dolents ., aquest és un tema que em supera però si us plau que morin pocs., que els civils no ho paguin...!!!!
Publica un comentari a l'entrada