"Jo no dono suport a ningú. Els uns per cabrons, els altres per animals. Jo només vull pau". Aquesta frase la va dir un amic meu ahir sopant i conversant sobre el conflicte a Gaza. Em va donar la raó en que des de la nostra posició no ens hauríem de posar a favor d'uns o altres, sinó simplement voler que es resolgui el conflicte i donar suport a les iniciatives en favor d'això.
Moltes persones m'han preguntat aquests dies que qui creia que tenia raó, o a favor de qui estava. Algunes simplement perquè desconeixen la història totalment i les causes del conflicte i volien sentir una opinió, però hi ha la sensació, i a internet i la blocosfera molt més, que això sigui com un Barça-Madrid que t'has de declarar d'uns o altres i llavors quan ja tens el teu bàndol atacar i desqualificar tant com es pugui a l'altre.
No puc entendre els que es declaren totalment pro-palestins i no tenen ni una paraula per rebutjar el totalitarisme de Hamàs, el llençament de coets a Israel, etc., i que no els faci res barrejar-se en manifestacins amb islamistes i amants d'ideologies poc democràtiques.
Tampoc puc entendre de cap manera els fanàtics d'Israel que abunden a Catalunya i que defensen al 100% un estat que ha comès crims l'un darrere l'altre contra la població indefensa de Palestina i que els ha fet i està fent una mena de "mobbing" a veure si se'n cansen de viure allí i foten el camp d'una vegada. Israel podria haver fet molt per la pau. Potser el problema de Hamàs ara mateix el tindrien igual, però si volguessin tota Palestina podria estar desocupada, lliure de colons, de tancs i de res vinculat amb Israel. Per fer això no es necessita negociar res. Només marxar i cedir tot el control a la ANP. Però no ho fan, i dubto que ho facin.
He llegit a la Vanguardia que un rabí jueu en un camp d'extermini nazi va dir que donava gràcies a Déu d'estar al costat de les víctimes i no dels assassins. Potser estaria bé que molts jueus meditessin sobre aquestes paraules.
En definitiva, que uns són uns cabrons totalitaris que a part de no importar-los una merda la seva població l'únic objetiu que tenen és exterminar als veïns, i els altres uns animals que entren a sang i foc en un territori minúscul superpoblat. Tant difícil és veure els defectes i les maldats d'un costat i altre?
Moltes persones m'han preguntat aquests dies que qui creia que tenia raó, o a favor de qui estava. Algunes simplement perquè desconeixen la història totalment i les causes del conflicte i volien sentir una opinió, però hi ha la sensació, i a internet i la blocosfera molt més, que això sigui com un Barça-Madrid que t'has de declarar d'uns o altres i llavors quan ja tens el teu bàndol atacar i desqualificar tant com es pugui a l'altre.
No puc entendre els que es declaren totalment pro-palestins i no tenen ni una paraula per rebutjar el totalitarisme de Hamàs, el llençament de coets a Israel, etc., i que no els faci res barrejar-se en manifestacins amb islamistes i amants d'ideologies poc democràtiques.
Tampoc puc entendre de cap manera els fanàtics d'Israel que abunden a Catalunya i que defensen al 100% un estat que ha comès crims l'un darrere l'altre contra la població indefensa de Palestina i que els ha fet i està fent una mena de "mobbing" a veure si se'n cansen de viure allí i foten el camp d'una vegada. Israel podria haver fet molt per la pau. Potser el problema de Hamàs ara mateix el tindrien igual, però si volguessin tota Palestina podria estar desocupada, lliure de colons, de tancs i de res vinculat amb Israel. Per fer això no es necessita negociar res. Només marxar i cedir tot el control a la ANP. Però no ho fan, i dubto que ho facin.
He llegit a la Vanguardia que un rabí jueu en un camp d'extermini nazi va dir que donava gràcies a Déu d'estar al costat de les víctimes i no dels assassins. Potser estaria bé que molts jueus meditessin sobre aquestes paraules.
En definitiva, que uns són uns cabrons totalitaris que a part de no importar-los una merda la seva població l'únic objetiu que tenen és exterminar als veïns, i els altres uns animals que entren a sang i foc en un territori minúscul superpoblat. Tant difícil és veure els defectes i les maldats d'un costat i altre?
3 comentaris:
Perfecte, res a afegir. És un tema que m'emprenya moltíssim, aquestes ganes d'ahevr-nos de posicionar amb els uns o els altres. Ja ho vaig dir un dia al meu bloc "els jueus avui són intocables".L'estan liant de tal manera que ja mai més podran fer servir allò de "el nostre poble ha estat una víctima durant tota la història"
Esplèndid., un article digne de ser publicat a qualsevol diari d'aquest pais., plenament d'acord amb la teva reflexió..saludus
Jo sóc dels que no es posiciona a favor de ningú, primer de tot per desconeixement, i si voleu ignorància. Però et llegia i pensava... aquest pro-palestins que no condemnen Hamàs no seran pas els mateixos “anti dictadures” que sempre s’obliden que a Cuba i ha una dictadura?
Publica un comentari a l'entrada