Veritats contra fal·làcies respecte la independència

Faig aquest escrit per respondre a l'usuari Dasein, que ha fet un escrit al seu bloc amb arguments en contra de la independència. Reconec que són preocupacions que a primer cop d'ull poden semblar raonables, però que un cop s'hi ha gratat només una mica i amb un mínim de coneixements, es veu que la majoria no tenen ni cap ni peus. Hi ha certa gent disposada a fer-nos creure que en certa manera Espanya ens manté i que som el que som gràcies a ells. En tot cas, no em semblaria bé que ens volguéssim quedar a l'estat perquè ens mantinguessin, com uns paràsits. Tot això es pot desmuntar fàcilment. Aquí ho faig de forma ràpida per falta de més temps, però dóna per molt.


Catalunya rep més del que aporta a la Seguretat Social.
És cert que Catalunya va rebre més diners dels que va aportar a la SS, però a tot Espanya va passar això, ja que la Seguretat Social té dèficit! A Catalunya, la relació entre treballadors en actiu, nivell salarial i nombre de pensionistes està millor que en molts altres llocs de l'estat. En aquest cas, les persones que esgrimiu aquest argument esteu jugant amb les dades.

El cost de crear un nou exèrcit
Jo, igual que el president Mas, penso que no n'hauríem de tenir. És una despesa innecessària, però a més, ho defenso des d'un punt de vista dels valors, no econòmic. Però si es tracta de diners, podríem començar qüestionant quan costa el més que inflat exèrcit espanyol i en cas de necessitar-ne, si amb un de molt més reduït no n'hi hauria de sobres. En cas que calgués fer-ne un (jo hi estaria totalment en contra), no caldria que fos gaire gran. Ara ja paguem la nostra part i més de l'espanyol. Amb això i alguna cosa més n'hi hauria de sobres.

Catalunya no té dèficit fiscal
Això de que Catalunya no va tenir dèficit el 2009, és tornar a jugar amb les dades i el dèficit. Les balances fiscals s'han de calcular netejant l'efecte del dèficit de l'estat, perquè llavors podria succeir que en un estat, totes les seves regions tinguessin superàvit respecte de l'estat! Com pot ser això? Doncs amb l'endeutament de l'estat pot ser que totes les regions paguin 9 i rebin 10, però això no vol dir que hi hagi superàvit real, perquè estàs assumint un deute que hauràs de retornar! És per això que les balances fiscals que no netegen l'efecte de l'endeutament no tenen cap valor. Això ho diria qualsevol economista.

Crear les estructures d'estat que ens falten costaria molts diners.
És cert que en alguna "estructura d'estat", en termes relatius, és més car fer-ne una per 7 milions de persones que una per 45 milions. Ambaixades, per exemple, i coses per l'estil, però no massa coses... Les estructures d'estat a Catalunya ja hi són, per tant, només caldria que el nou estat passés a gestionar les ja existents. Per les que ens falten, no seria cap gran despesa (jo seria partidari de molta racionalitat econòmica en tot aquest tema, no cal tenir certa estructura només perquè els altres la tenen, sinó tenir-la si fa falta). En tot cas, el que se'n va a altres regions ho compensaria més que sobradament. Hi ha estudis força complerts sobre això. A mi, però, a més, m'agradaria que es mirés de fer estructures menys pesades i menys costoses, però això ja és un altre tema.


Estaríem fora de la UE
Respecte la UE, és un tema força complex ja que no hi ha cap precedent, però per començar no tindria cap lògica deixar Catalunya fora de la UE. La UE està feta per créixer en mercats, no per excloure'n. I l'important no és estar a la UE, sinó dins de l'Espai Econòmic Europeu i l'Espai Schengen i molt difícilment ens podrien fer fora d'aquí (a més que n'estic segur que no hi tenen cap interès). Que quedéssim fora de la UE és més que discutible, però fora de l'EEE i Schengen encara més. Realment penses que els estats de la UE posarien aranzels als nostres productes? Això no té ni cap ni peus... Si cada vegada en posen menys als productes de fora la UE...

L'estat ens fa unes infraestructures i ens dóna uns serveis que amb la independència hauríem de pagar.
Les infraestructures que fa l'estat a Catalunya les fan ells però amb els nostres diners, les podrà continuar fent el nou estat amb els mateixos diners. Respecte la guàrdia civil que hi ha aquí, igual. Si fa falta contractar més mossos, es contracten, però aquests guàrdies civils ja no els pagarem. O et penses que les inversions que fa l'estat aquí són un regal? Les paguem amb els diners de tots.

Els empresaris marxarien.
D'empresaris no en marxaria cap, perquè no són rucs. Si estan aquí no és per sentiments ni per res, és per guanyar diners. En les enquestes de les patronals de petites i mitjanes empreses surt majoria a favor del sí, però això tampoc és massa rellevant, perquè aquests empresaris el que volen és fer diners, sigui dins de l'estat espanyol o dins d'un futur estat català. Algú com en Lara ha dit que marxarà. Si vol marxar, doncs bon viatge, però ni ell ha explicat els motius. No crec que ho faci, simplement perquè hauria d'assumir un cost molt gran (el trasllat) a canvi de res...

Perdríem les ajudes agràries.
Les ajudes agràries crec que són de les poques que no van en funció de la renda. Crec que les rebríem igual si continuéssim formant part de la UE. Si no en forméssim, cap problema, el nou estat les podria pagar amb el que s'estalviaria de contribució a la UE, si així ho decideix (no hi ha cap mandat diví que digui que els agricultors hagin d'estar subvencionats).


Tot lo altre són arguments més identitaris que no hi entraré. A mi em sembla del tot necessari tenir un síndic de greuges, veient que el defensor del pueblo no només no ens defensa, sinó que porta al constitucional les lleis que aprovem i votem. I amb això tantes altres coses. Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix la taula i el llit.
I els diners en polítiques identitàries, no sé quins vols dir, però segur que no són tants com els que destina l'estat a subvencionar els toros, promoure el castellà al Brasil, fer piscines a les seves ambaixades, etc, etc, etc...
I si et sembla normal que l'estat ataqui la immersió lingüística, doncs aquí ja no hi entro. No vull que el meu país hagi de ser diferent a la gran majoria del món, en que l'educació és en la seva llengua pròpia, sense que això tregui esforços en conèixer com més llengües millors. Oi que a Salamanca l'educació és en castellà, doncs aquí en català.

Somnis humits

Era la nit de les eleccions, gairebé el 100% escrutat, i jo estava mirant-me la televisió a casa, amb un somriure d'orella a orella.
Els gràfics de colors parlaven per si sols:
CiU: 75
ERC 25
PSOE 12
PP 11
ICV 9
SI 3

No sé si sortíem a proclamar la independència llavors mateix o no, perquè m'he despertat. El somni era ben bé per mullar el llençol!

L'esquerra nacional

Ho deia en Carod ja fa temps, però penso que tenia raó. La majoria de països acostumen a tenir un partit fort de centre-dreta i un altre de centre-esquerra en disposició de disputar-se el poder. Aquí no la tenim. Potser ho va ser el PSC d'en Maragall, però està clar que ja no ho és. El PSC hi ha renunciat totalment. No sé si mai ha sabut el que vol ser, però ara menys que mai. Són espanyolistes però també volen ser catalanistes i sobretot no fer res que els pugui vincular amb el PP. Una cosa així només pot portar a la irrellevància, i si així passa, jo ho celebraré.

Potser una de les causes de no tenir aquesta esquerra forta és que CiU ja ocupa part de l'espai de centre-esquerra. En un país on la majoria de gent diu en les enquestes ser de centre-esquerra, CiU no tindria l'hegemonia que ha tingut històricament si no pesqués part d'aquest vot. Sempre es diu que CiU és un partit de dretes, com una manera de ridiculitzar-los, perquè en aquest país encara hi ha un cert temor a que et diguin que ets de drets. Però realment són de dretes? Doncs una mica segurament sí, però segurament també una mica d'esquerres. És un partit que sempre s'ha preocupat pel benestar social a Catalunya. Una mica de social-democràcia, una mica de democràcia cristiana, una mica de liberalisme... Agafant el millor de tot això en pot sortir una bona barreja.

Tornant però a l'esquerra nacional, cercant-hi una alternativa a CiU i deixant de banda el PSC per voluntat pròpia, tenim ERC i ICV. Crec que de la fusió d'aquests dos partits en podria sortir una cosa prou arreglada. Independentistes i d'esquerres, amb possibilitats d'arraconar i superar el PSC i convertir-se en el partit d'esquerres que aquest país necessitarà quan sigui independent. Per part meva, segurament no votaria aquest partit, però tampoc és bo que un sol partit governi fins a la fi dels temps, necessitem una oposició digna. El que, en la meva opinió ja el faria inacceptable seria si s'hi unís EUA i sobretot les CUP. Amb aquests partits i veient l'actitud d'alguns dels seus dirigents, l'únic que es pot fer és un grup anti-sistema nacional, però no un partit que vulgui arribar a les majories.

Sent realistes però, és una aliança molt i molt difícil. Ara mateix ERC és més propera a CiU que a ICV i això per aquests darrers és imperdonable. A la dreta ni aigua! L'altra opció és que ERC pogués superar al PSC per si sola. Podria ser la social-democràcia catalana. El que donaria força a aquesta opció seria que de moment s'enfortís unint-se amb Solidaritat. Potser sóc un il·lús, però tal i com van les coses, veig possible que una coalició així aconseguís el segon lloc a les eleccions. És just el que ens fa falta ara, un partit potent per apuntalar (i vigilar si cal) la majoria de CiU.

Una tercera opció, complementària a la segona, seria la unió de ICV-EUA-CUP. No m'agrada i no em plantejaria mai votar-los, però crec que si finalment es fes la segona, també seria bona que hi fos aquesta. Els de la CUP sembla que volen anar en solitari i amb poques possibilitats, amb el que dividirien més el vot independentista amb moltes possibilitats de deixar-lo sense representació. Anant en la coalició que dic, ens assegurem que aquests vots no quedin sense representació (sí, són uns anti-sistema, però els vots independentistes ara mateix els necessitem tots) i per altra banda ens assegurem l'aposta d'ICV per l'estat propi.

Són només unes reflexions, però crec que és positiu que hi vagi havent enteses. Amb CiU convertida a l'independentisme, cal unir forces. Val més tenir unes poques alternatives i clares que tenir el vot atomitzat de manera que en perjudiqui la seva representació. I tenir algun o alguns partits forts que apostin per l'estat propi i no ho deixin tot en mans de CiU.
Demà es pot donar un pas important en la reunió entre ERC i SI. Veurem. Les esperances són poques coneixent les tendències auto-destructives de l'independentisme polític, però potser per un cop posen seny. El que sí que espero és que no cometin l'error de ressuscitar el cadàver polític d'en Laporta. Em cau bé l'home i estic d'acord amb tot el que ha dit al Parlament durant aquests dos anys, però ha quedat clar que per la política no serveix. Si veu la possibilitat d'agafar un seient, sigui a ERC, a CiU o on sigui, no la deixarà escapar. Ara mateix ni representa a ningú ni té cap força electoral, així que el millor que pot fer és començar a preparar el xampany pel dia de la independència.